Separació.

Vista de prop, la separació de la senyora Rosamari i el senyor Cardoso va ser , com tantes altres coses de la vida, inesperada. Com a veïns d'una casa adossada semblaven , ras i curt , exemplars. Tenien tres fillles que eren una còpia rectificada de la mare. Belles , molt belles.
El senyor Cardoso no sabia pas per què, des del Nadal, el seu nom apareixia a la pissara de la fàbrica repetit sempre al torn de nit a la cadena de muntatge d' automòbils. Fins que li va pujar la mosca al nas.
"Per què només faig el torn de nit ?" va reclamar al Cap de Producció, Senyor Flot .
"Per necessitats del servei ,Cardoso, per necessitats del servei. El necessitem senyor Cardoso", va dir, esfregant -se les mans amb fruïció, el senyor Flot.
Quan Cardoso va sortir del despatx , satisfet, el senyor Flot va pensar que era un tros d' ànima de càntir que tenia una dona bella, molt bella.
Un migdia d' abril, la senyora Rosamari va caminar pel passadís comunitari amb coqueteria i va fer una ganyota que potser amagava un secret. El senyor Narcís va mirar-li els genolls bruns i rodons i no va pensar re.
Rosamari es va arrepenjar a la barana i va decantar el cap , segura d' agradar . Va dir que havien posat en venda la casa que feia només set anys que havien comprat. Va afegir que n'estaven tips de viure a Vilaclosa ,que era un poble mort ,què hi ha aquí?, que no hi havia botigues, ni moviment , surts i no trobes res de res, t'avorreixes , que si patatim que si patatam, que se'n tornaven a viure a Lleida, que allí quan vulguessin s' esbargirien.
Tots els homes opinaven que Rosamari era una dona de bandera, atractiva . De prop , amb la bata d' anar per casa, feia posar nerviós el carter andalús, el senyor José, que li portava un paquet certificat i , mirant-la , li queien els altres paquets i els sobres pel terra del vestíbul. Rosamari tenia unes cuixes fines, daurades i llargues. La boca molt ben formada. El cabell tallat curt, els ulls una mica enfonsats, el nas arromangadet i l´esquena perfecta. Els peus ? molt ben dibuixats. Bonica perquè sí.
Una tarda de primeries d´estiu , quan el senyor Narcís tornava de fer un volt amb la seva dona, Helena. Van adonar-se que Rosamari sortia asseguda en un automòbil amb un altre home .
La muller li va dir :"És el nou maromo " .
"Maromo ?", va dir estranyat el senyor Narcís.
"Sí , el nou amant .Sembles tonto. S' estan separant. "
" Ah!! No me n' havia adonat de res ."
"Tu , no t' adones mai de res".

Unes setmanes després , va sorgir el rètol a la façana de ca la Rosamari i el senyor Cardoso : " Casa en venda." Raó Finques L' alzina ".
Ells dos i les seves filles havien esfumat : anaven i venien en la més completa transparència.
Va començar els desballestament silenciós de la casa , l´única propietat que els quedava en comú als senyors Esteve Cardoso i Rosamari Puigvall . El senyor Narcís va assistir a la llarga cerimònia , amb ulls amatents. Primer , els mobles ; després la col.lecció de roques del senyor Cardoso, que tenia passió per la geologia, i els armaris plens de roba de la senyora Rosamari i, finalment , no sabia el perquè, els electrodomèstics.
Un contàiner al carrer va apilar sobre la runa, els armaris barats del Pryca desmanegats, uns ninos de peluix vells, bruts i oberts pel ventre , dues nines sense ulls , i , el que més li va arribar al cor al senyor Narcís : arbustos, plantes, rosers, geranis . Totes les plantes que tenien a la terrassa i al jardí, seques i mortes . El senyor Narcís va quedar-se quiet mirant-les i se'n va planyer. Eren plantes amb arrels fortes fetes d´anys. Havien copat tot un d´aquests testos rodons , grossos, de plàstic que imiten el fang . Havien necessitat moltes primaveres per fer créixer una tofa llustrosa de verd i molta aigua per florir al bo de l' estiu . I ara, aquest dia passat , el senyot Narcís les va veure totes seques i mortes amb les arreletes negres. Li va semblar un símbol de l' amor perdut de la senyora Rosamari i el senyor Cardoso.
Va caminar lentament . Li va fer tanta pena com la mirada d' Alèxia , la filla més petita de la senyora Puigvall . O la mirada moixa de Maria. La darrera vegada que la recordava , la noia gran , Maria , anava amb el cap cot. Silenciosa . Vestida amb camises negres, pantalons de camuflatge i penjolls a les manoquelles.El cabell afuat en forma de cresta d'un roig descolorit. Duia un collaret que semblava un collar de gos, amb punxes i li va semblar inadequat que una noia tan dolça i entenimentada anés tan feréstegament vestida.
Un dissabte de juliol , anant a comprar el diari ,el senyor Narcís va passar per davant de la casa buida . La va veure la casa, plena de cançons de pintors, escales de peu i pots de pintura vermella, blava i groga . Com si pintant-la , li canviessin l'ànima.
Va saludar una parella : ell, amb barba rossa i somriure radiant , ella amb els cabells llargs, de hippye , com ja no s´estilen. Tots dos treien, polsosos i entusiasmats, encara més runa d´aquella casa on havien viscut els Cardoso- Puigvall .
"Som els nous veïns . Estem canviant la cuina "
El senyor Narcís els va encaixar les mans.
" Molt de gust de conèixer-los. Benvinguts a la comunitat de veïns "
En sortir se'n va adonar que ja havien canviat els noms a l' interfon : Giuseppe Albertini- Montserrat Pança.
La veritat de la separació de la senyora Rosamari Puigvall va saldrocar la vida plàcida de la comunitat de veïns . "Sembla que s' han venut la casa. Fa dies que no els veig ni a ells ni a les filles " , digué el senyor Martí,l' altre veí, apesarat ."què es trobaven malament ? Sempre he mirat de ser amable amb ells "
Fins que un vespre el senyor Cardoso ho digué en una conversa a la taula de la comunitat.
"Us volia dir una cosa. Ens en anem. No és que ens trobem malament. No . És que la vida dóna moltes voltes. I ara hem decidit d' anar-nos-en a Lleida . Si necessiteu alguna cosa , ja ho sabeu "
Van beure una cervesa amb Martí , Helena i el senyor Narcís.
Al cap de mesos , el senyor Narcís va començar a sospitar. La sospita es va tornar certesa : l´últim en assabentar-se havia estat el mateix Senyor Cardoso que va entendre perquè a la fàbrica sempre tenia torn de nit .
Se li va esblanqueir la pell i va quedar vençut . Momentàniament vençut. La darrera vegada que el senyor Narcís el va saludar va ser per la festa major d' agost . Entre l' estrèndol de la música de les penyes, l' olor de xurros i la blancor dels florescents li va semblar un aparegut.
Anava, naturalment, sol. I el va saludar com si s' acomiadés per sempre.
A l' estiu de les figues, el senyor José va preguntar al senyor Narcís si el senyor Cardoso vivia allí encara.
El senyor Narcís, professor de violí, anava carregat amb l' instrument i una cartera plena de partitures , li va dir que no, que durant l' estiu s'havien mudat a Lleida. No va saber endevinar si era curiositat morbosa o ,de debò, hi havia alguna carta per a ells.
" La gent marxa i no diu res a ningú . Haurien pogut avisar a Correus: els hauria re-enviat el correu a la nova adreça."
I va riure : per vostè , senyor Narcís , avui no porto res.
"No pateixi , només rebo cartes del banc".

A la tardor, Helena va començar a xatejar. A l'hivern , Helena va seguir xatejant a Vilaweb . Després de posar a dormir el fill, es passava llargues hores teclejant davant la pantalla amb el cigarret fumejant al cendrer.
Sovint fins a les dues .El senyor Narcís solia arribar cansat de les classes del conservatori i se n' anava de dret al llit. Abans passava pel santuari d' Helena on ella , dissimuladament , tancava una finestra del PC i ell li feia un bes a la galta o al front. Al llit llegia partitures i s' adormia després de prendre's un comprimit i tancar el llum de peu .
Helena li va dir una nit especialment freda : " mira què m' han enviat per email . Són unes frases enginyoses :" em trobava sola i per això em vaig divorciar, què et sembla?".
El senyor Narcís li va riure la gràcia , es va girar, no en va fer més cas i va intentar agafar el son.
Helena va dir com si parlés per a ella sola : "El dissabte vinent tenim una trobada dels que xategem. Una quedada en diem . Serà a Mataró. Hauràs de portar l' Ernest al partit de bàsquet i després , a la tarda té un aniversari.L' hi hauràs de dur i després recollir. Jo seré fora. Vindré tard o potser dormiré a casa la Maite. No ho sé."
"D' acord", va remugar el senyor Narcís.
----
L' amant de l' Helena és diu Quim. Per Nadal , han decidit separar-se i vendre's la casa .
Helena ha vingut i ha agafat tot el que era seu : mobles, el PC, plans de pensions, retrats….
"Tenia tantes ganes de marxar de casa . Em trobava tan sola !", ha dit .
" Agafa els quadres de ta mare!" , ha bramat , fora de si , el senyor Narcís , però el fill no me'l prendràs . Han discutit pel rentaplats, però al final, el senyor Narcís , que ha pujat al cirerer, ha dit : "a la merda el rentaplats , ja te´l pots confitar !
El senyor Martí, amb les seues ulleres de cul de got, l´ha vist suar traient el rentaplats de la cuina amb el Quim , que és un tipus atlètic que fa bicicleta , tennis i padel. Té unes cames fortes i li fet una mirada afable . I la casa adossada s´ha quedat buida, sense res. Pelada. I Helena ha posat un rètol a la terrassa : es ven. Raó Finques L' alzina .Telèfon tal i qual.
"Es veu que Nadal és temps de separacions", ha dit el senyor Martí que s' ha acomiadat amb llàgrimes als ulls del senyor Narcís. "Ja ens veurem . No pateixis, " ha dit Narcís. En tot cas, se l' he quedat mirant com baixava les escales de la comunitat arrossegant una maleta . Ha mirat al carrer : el contàiner era ple de testos de rosers i arbustos assecats.
I li han fet pena.No sap perquè però li han fet pena.