Un poll

Un poll repentinat duu armilla de quadres, ulleres de sol raivan i sabates de xarol. Condueix un mini verd i escolta música negra.

Davant la fleca aparca el cotxe i àgil en baixa d'un salt, va a comprar la mona més bona que trobi per atipar-se fins Nadal.

Ja dins de la botiga, l'oloreta de bombons emborratxa el poll tibat, s'ho mira tot embadalit. Mira-diu- figuretes de xocolata a l'esquerra, una font que raja un líquid negre sense parar, ai que em moro marieta, jo ho vull tastar.

I saltironejant per les rajoles del terra, recorre tota la tenda amb perill de ser trepitjat. Però el valent poll de Gràcia, Barcelona, no es deixa intimidar per quatre sabatots mida extrallarga.

Un cop a dalt del mostrador veu un mon dolç de xocolota de tots els colors. Ous, pastorets, un Ronaldinho gegant i la caseta de les tres bessones que sembla que l'estiguin esperant per fer el té de xocolata. I s'hi apropa rodolant.

Mentre és dina la casa nota un moviment que el fa caure. Mira per la finestra i...ai mare! la casa que ara ocupa l'acaben de comprar!

Si salta es farà mal, i que fa ara el pobre poll? Potser comenci a llepar i es deixi endur per l'imprevist de no saber on es va.