mur

Un relat de: Amanida

La princesa duu botes negres. Els pantalons de la princesa són de la talla 50. La princesa llegeix novel·les i no cap revista de les que en diuen femenines. La mare de la princesa un dia li va dir que si menjava pel carrer, no es casaria. El seu pare li va dir que es posés faldilla que la feia més femenina. La princesa no cap en aquest món perquè ocupa massa. La princesa no es depila ni es maquilla. Els pares de la princesa volien una princesa. La princesa no es pentina. La princesa no es complau amb el somni d'un futur. La princesa sent el present encongit i fosc.

La princesa un dia es va mirar al mirall. La princesa es va veure lletja. La princesa plora perquè no es pot ser princesa lletja. Ningú veu la princesa plorar perquè ningú se sent responsable dels plors de la princesa.

Venen decàlegs de princesa als quioscos. Ensenyen molts decàlegs de princesa a la televisió. Cada família té un decàleg de princesa que s'assembla molt al decàleg de les altres famílies. Al món hi ha un decàleg de princesa. Els jocs infantils contenen amagats decàlegs de princesa a les seves cançons. Cançons que premien la princesa maca i no la lletja. El decàleg construeix una princesa dolça i amable que amaga una princesa-monstre. El decàleg vesteix la princesa de fidelitat vers un príncep. El decàleg proporciona indumentària correcta de princesa.

La princesa ordena el seu món sota la mirada dura dels altres. La mirada de la princesa primer era transparent. Ara la mirada de la princesa és trista i entelada.

La princesa ja no dorm perquè no sap dormir

La vida de la princesa té urpes esmolades. La vida de la princesa és dins i fora de la princesa. La princesa es cargola quan la vida li esgarrapa l'estómac i la fa plorar.

La princesa pensa que ha de ser princesa.

La princesa plora a dalt del mur i aixeca el braç i li ensenya al món el dit del mig. Perquè el món ha creat una princesa que no és princesa. Ningú es mira la princesa si no és de reüll i amb el confort de saber que la seva princesa més pròxima no es com aquella princesa de botes negres.

La princesa no vol ser princesa. Perquè no creu que cap reialme pagui la pena. Perquè no hi ha reialme.

Comentaris

  • Molt be aquet relat[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 06-03-2006

    "La princesa es cargola quan la vida li esgarrapa l'estómac i la fa plorar" Aquesta frase mha encantat i la del final és definitiva:
    La princesa ... no creu que cap reialme pagui la pena. Perquè no hi ha reialme.
    Un hurra per la princesa, pobre princesa, princesa amb botes de poques legues, princesa amb la que podria parlar de tu a tu...
    PELL

  • Hola, Amanida![Ofensiu]
    AsMaN | 06-03-2006 | Valoració: 10

    Ha costat, però he estat valent per poder entrar dins d'aquesta comunitat de bojos amateurs que escriuen sense cap tipus de finalitat, únicament amb la il·lusió de poder compartir amb la resta de malalts les seves alegries i penúries en format .txt


    Una abraçada del teu amic farmacèutic!

l´Autor

Amanida

3 Relats

3 Comentaris

2428 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor