Un fred sobtat

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Jo diria que aquest fred sobtat
és com el bes
d'una estimada de marbre
que encara que no tingui ànima
li corren per les venes
com una mena de sang inventada
que ens deixa bellament sorpresos
i gairebé sense defensa.
Jo diré que sota dels ulls he sentit
l'aura d'un petó molt ben glaçat
perquè prové d'una imatge de marbre.
Jo diria que els llavis de pedra
si te'ls imagines clavats en els teus llavis
són com un mall que en el primer cop
ja t'ha fet mal, però quan s'assoleix
la repetida repetició ja no és el que era
ni ho serà mai perquè el fuet del vent gelat
s'ha trastocat en una història molt diferent:
l'agulla d'un rellotge,
s'ha girat com si la foscor
es tornés en les cent mil clarors.

Rafael Soteras i Roca


Comentaris

  • Fred inesperat[Ofensiu]
    kispar fidu | 13-04-2005

    Bona i imaginativa descripció d'un fred inesperat, d'un fred sobtat; utilitzant la comparació amb la fredor del marbre. Donant vida a un fred marbre, proporcionant-li llavis de ferro.

    Original!

    (Seguin amb els antics coments!)
    Ciao!

  • m'agrada[Ofensiu]
    AINOA | 08-03-2005 | Valoració: 10

    Hola rafael:
    Me llegit tre vegades el teu poeme, te un toc especial que no se ben be com descriure, la veritat es que me sentit atraiguda i no em canso de llegirlo.
    Es magnifica la comparació que fas del fred sobtat amb la fredo del marbre en forma de dona.

  • coment[Ofensiu]
    març | 08-03-2005

    Has transportat el fred a un context molt personal, exemplificant-lo en situacions emocionals prou conegudes per tots plegats. M'ha agradat moltíssim l'assimilació del marbre i la pedra a aquest fred que descrius. La combinació de mots és d'una bellesa extrema, pel meu gust.

    Marta

  • El fred, el meu primer Coment d'aquesta setmana[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 08-03-2005 | Valoració: 10

    El fred quan tu sents pasió i l'altre sols sent indiferència, l'enyor de l'amor d'allò fred però distant, del marbre blanc...

    Excel.lent! He començat el teu Coment i m''ha encantat!

  • En una segona lectura...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-03-2005 | Valoració: 9

    --- -ja he dit que sóc un negat per llegir a la pantalla-, me l'he imaginat com prosa poètica... i m'ha fet el pes... No així llegint-lo com poema.
    I és per això la puntuació. Sóc sincer. Fins el moll dels ossos!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104619 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es