UN CRIT ENMIG DE LA NIT

Un relat de: rober


Atrapada en la injustícia, anhelava venjança. I, la nit onírica li oferia l’escenari idoni. És més, si ho pensava, s’adonava que era incapaç de recordar el nombre de vegades que l’havia assassinat o torturat, a recer de l’escalfor d’entremig dels llençols.
Tanmateix, es despertava amb la fatiga emmarcada als ulls i ni el cafè ni la dutxa que es prenia, cada matí, podien esborrar del seu rostre el mal dormir. Tan sols, li servien per desvetllar-la i foragitar l’entumiment del cos que sentia en aixecar-se.
I, malgrat l’afany de venjança, intuïa que el seu malestar provenia de repetir una vegada i una altra versions de la mateixa escena viscuda. Però no volia defugir-la. Necessitava esbrinar, més enllà del dolor físic, què havia sentit.

La premia amb força contra el mur fred i rugós de formigó. La immobilitzà amb el pes del seu propi cos mentre li subjectava les espatlles amb el braç i les forçava a adherir-se a l’aspror de la paret que li esgarrinxava la pell. Recorda, el seu fallit conat d’escapatòria. I, les primeres paraules trencades per intentar-lo convèncer. I, després... tot s’esvaeix, per endinsar-se en un recurrent monòleg interior que encara avui li persisteix dins del malson dels llençols.
I, en un acte reflex, plora en silenci, sense espasmes ni sanglots. Brollen les llàgrimes del dolor que se li esllangueixen pel rostre fins a ennuegar-la. En desmesura, se li acumulen. I, dins del llit comença a estossegar. Instintivament, es posa la mà davant la boca i amb angúnia n’identifica les empremtes dels dits que l’emmordassaven. Les que en prou feines li permetien respirar. On l’aigua salada s’havia estancat. Neguitosa, es lleva embolcallada pel vel del son. I, enmig de la nit, treu el cap per la finestra. Necessita que l’aire fresc li ompli els pulmons. I, saturats, vessin fins a esclatar en un crit que esberli la garjola del seu silenci.

Comentaris

  • HelennJ | 03-07-2020

    https://v.gd/AuDPzx
    https://rb.gy/khx7wl
    https://urlz.fr/cRPX
    https://frama.link/KULRDuL8
    http://ulvis.net/QBE
    https://is.gd/Ee0JMl
    https://urly.fi/1Fko
    https://cutt.ly/4yB9MxY
    http://shorl.com/hedobikufriru
    https://n9.cl/2dfk

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Com no és el teu primer relats finalista, no cal que ens tornis a enviar l'autorització.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC

  • Patiment[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-04-2020

    El silenci esdevé de vegades la pitjor de les presons. La teva protagonista aconsegueix trencar-lo i, a la vegada que és un alleujament i una alenada d’aire fresc per a ella, també ho és per al lector del relat que ha anat aguantant la respiració sense adonar-se’n davant de tant patiment.

  • Cru i tristament real...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2020

    Malauradament aquest relat pot ser real!! Quants crits silenciosos hi han a la nit o durant el dia de dones maltractades. Diuen que amb el confinament aquesta problemàtica ha augmentat. Ens descrius els sentiments més íntims de la protagonista.
    T'envio una salutació molt cordial
    Romy Ros;)

  • Un relat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 16-04-2020 | Valoració: 10

    Molt fort i que per desgràcia el podem trobar massa sovint encara en els temps que vivim. Podrem algun dia amb l'educació alliberar-nos d'aquests instints salvatges? Salut

  • Alenar..[Ofensiu]
    Nil | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat punyent i cru...on queda reflectit el sentir de tota una generació de dones que han quedat atrapades en la idea idíl·lica que tenien del matrimoni. Recodo una dona que em va dir que quan és va casar, la primera nit, i verge ella, és va posar una camisola de dormir molt bonica que li havia regalat la seva àvia. Doncs bé, sense ni un fugaç petó abans de que la desflorés, el marit li va arromangar la camisola i au!, fins que es va consumar l'acte... en acabar ell, és girà de cul i tancà el llum de damunt la tauleta de nit.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rober

rober

14 Relats

43 Comentaris

3221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona i actualment resident al Vallès oriental.
Gràcies pels vostres comentaris.
Per qui vulgui contactar en privat.
merigalo@gmail.com