Un cementiri anomenat Facebook

Ja deu fer almenys un any que un conegut meu, jove, va morir. La circumstància que rodeja aquesta defunció no és la que m'ocupa, sinó el fet que aquesta persona, com tantíssims milions de gent, tenia un compte a Facebook. Parlo d'aquesta xarxa social perquè és la que conec millor, on sóc més actiu i, amb diferència, és la que té més usuaris. Com sabreu tots aquells que esteu registrats en aquesta pàgina, hi ha un apartat que et suggereix gent a qui felicitar pel seu aniversari. El mateix dia que una amistat fa anys t'apareix en la pantalla inicial aquesta informació amb un amable "digues per molts anys". Suposo que entendreu la sensació que vaig sentir quan, per primera vegada, em va aparèixer la suggerència de felicitar una persona que ja no està entre nosaltres perquè complia un any més. Em va resultar si més no poc agradable la situació, però també em va portar a reflexionar i pensar una mica en un futur bastant proper.

El Facebook és utilitzat per gent de totes les edats, des de molt jovenets a no tan joves (he estat tutor de nens i nenes de quart de primària que tenen Facebook malgrat en teoria no sigui permès, i sé de gent d'edat força avançada que també n'és usuari). També és cert que és una xarxa social "preparada" per a casos com aquest, ja que hi ha un apartat on notificar la defunció d'una persona i on trobem el següent text, al meu entendre una mica macabre:

IMPORTANT: Sota pena de perjuri, aquest formulari és exclusivament per a la comunicació de la mort d'una persona i fer del seu compte una commemoració. Això farà que s'ajusti la privacitat del compte, de manera que només els amics confirmats podran veure el perfil o trobar-lo en una recerca. El mur romandrà, així els amics i familiars podran deixar-hi missatges en memòria seva. Tingues en compte que les qüestions no relacionades a través d'aquest formulari poden no rebre una resposta.

És a dir, presentant una esquela podem donar fe que una persona ha mort, amb la finalitat que s'ajusti la seva privacitat simplement perquè no pugui fer nous amics des d'allà on sigui. Això vol dir que es permet poder seguir visitant el seu perfil, escrivint al mur, etc. Com que el Facebook és relativament jove, la cosa de moment passa bastant desaparcebuda però, què passarà d'aquí uns anys, una dècada, dues, tres...? Amb l'increïble nombre d'usuaris registrats a Facebook, i l'innegable èxit que té, és molt possible que els usuaris mantinguem els nostres comptes actius al llarg del temps, i això porta a la stuació irrefutable que molts dels usuaris de Facebook aniran (anirem?) morint i deixant els comptes fantasme (malgrat algú avisi de la mort) oberts. Per tant, val la pena reflexionar sobre el fet que una allau de milers i milers de persones difuntes tindran un compte on podrem deixar comentaris (ja sigui per saludar o per desitjar un bon aniversari) per, si de cas, al cel o a l'infern hi ha connexió ADSL.