Cercador
Un bocí de tu
Un relat de: Orgull_de_classe- Compartir:
Si em deixes recorro a
mb el dit petit de la ma
totes les teves petites corves...
tots els teus relleus marcats
com si fos l'últim cop
que pugués passar per allà...
deixant rastre de petites espurnes de llum...
que ens faran brillar quan de tots dos en fem un.
I sense que t'adonis, treure't un bocí...i endur-me'l amb mi.
Comentaris
-
així...[Ofensiu]Capdelin | 19-07-2006 | Valoració: 10
amb el dit petit de la mà, sense grans possessions ni exhibicions eròtiques... així, suaument, com de puntetes sobre la pell... has dibuixat un poema sensible, íntim, bell... que enganxa i remou lleugerament les cèl-lules ocultes de l'enamorament...
Aquest poema és un bocí de tu, orgull de la poesia.
ptons i una abraçada. -
És el que fem tots , oi?[Ofensiu]amelieXIII | 19-07-2006 | Valoració: 9
Molt xulo!No sé si l he acabat d'entendre, però la interpretació és tant subjectiva....depèn de l'estat d'ànim no? Doncs amb el meu estat d'avui t'interpreto...
El que diu és super bonic...i realment , és el que fem tots, oi? Quan estem amb algú, sempre intentem endur-.nos un trocet d'aquella persona...ja sigui de l'ànima, l'esperit o el cor...Aquell record que fa que quan tanquem la porta ens donarà un somriure de satisfacció...
M ha encantat...
l´Autor
95 Relats
197 Comentaris
92211 Lectures
Valoració de l'autor: 9.47
Biografia:
Deixada, desendreçada, neta i despentinada.(sé que t'agrada)
(Neceessito només una cosa.)
SAGRESTA'M(ara)
titeretea@hotmail.com (mail)