Ulls sentinella

Es pinta el Sol sobre un teló tempesta
aquest diumenge perlejant i anàrquic.
Divago oscil·lant entre tu i les passes
com una balança sense equilibri,
esbalandrada, amb els ulls sentinella
alçats vers aquest bosc ventós d'humans,
pensant en tota tu, tancant les portes,
i obrint esperança a una nova vida.
I ets essència girant els cantons
on les ombres de colors et retallen,
talment rajos dispersos d'aigua i llum.
Esquitxant-me al mirall dels bassiols,
jugant sobre llambordes geomètriques,
en silenci et cuido per protegir
el teu llarg somriure de putxinel·li,
la teva pell hipnòtica de brisa
i segur, al capdavall, de tot allò
rutilant entre tu i les meves passes,
ans cada jorn plous dedins el meu pèndol
i el Sol es pinta sobre la tempesta.