Cercador
Ulls de cel
Un relat de: esth4- Compartir:
Tu, a qui jo hagués estimat,
tu ulls de cel, d´aparença dolça i ben plantat.
Ens vam confondre, què ens va passar?.
Alegria en la tristor, esperança en el dolor,
m´omplires de goig, d`ànsies desmesurades de ser feliç,
de tornar a sentir.
Però un bon dia la vida dóna un tomb,
decideixes que s´acabat tot, que no vols lluitar per por al que puga passar, sense parar-te a pensar el que pots causar amb els teus actes ben estudiats,
al fi i al cap, què més dona si només era amistat!,
ara res ja importa per tu, només un joc,
sí un joc, en el que tu n´has sortit guanyador!
De sobte, la boca se m´ompli de ràbia, ràbia incontrolada,
tantes coses per dir-te, paraules que no curaran el mal fet, coses
que no faran tornar la vida enrere,...
Què ens queda, ja està fet, la sol.lució passa per fer front amb valentia als nostres actes,
un colaix d´actes que poc a poc van formant una enorme teranyina amb el nostre cor com a epicentre.
Les llàgrimes d´avui seran somriures el dia de demà.
No sé on fuges ni saps on vaig,
tu ulls de cel, a qui jo hagués estimat!
l´Autor
5 Relats
1 Comentaris
3680 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Què qui sóc?, a voltes ni jo mateixa ho sé ben bé.En veritat em dic Esther,sóc una xicota nascuda a les terres de l´Ebre, terres en les quals em sento molt identificada.
Des de ben joveneta he sentit la necessitat d´escriure, d´expressar el que sentia en els moments de tristor i melancòlia. He trobat en l´escripturaa l´amiga a la que poder relatar-li els sentiments més profunds, les meues preocupacions i els estats d´ànim, la mà amiga, el somriure que consola i l´abraçada que necessitem per tal de poder seguir endavant.
És molt possible que els meus escrits no siguen els millors, ni els més excepcionals però estan escrits amb el cor,són sincers i és el que compta, no penseu el mateix?
Us convido a llegir-los,
APA, àmim!
petons per tots