Cercador
T´espero en el paradís!
Un relat de: esth4- Compartir:
Què has fet vida?, per què ?, tota una vida esperant el moment, delerant el gran dia, desitjant que el meu cos i el teu en formasen un sol, complementaris i necessaris per viure.
Et vaig deixar fer, et vaig donar el temps i l´espai necessaris per poder volar, per poder ser lliure , pensant que tard o d´hora ens tornaríem a retrobar i que aquest cop la vida ens brindaria l´oportunitat de poder viure el nostre conte de fades. Però no, què ingènua, em vaig equivocar, havies de provar noves experiències, pulular de flor en flor com el més xuclador dels insectes, tot allò era poc per tú, t´agradava sentir-te envoltat de bellesa, de desig, ser el melic del món. Al cap i a la fi , què et podia oferir aquesta pobra infeliç?
Amb els dies els anys han anat passant, i aquell vell sentiment em segueix estirant amb la mateixa força que fa quinze anys. He aprés a viure sense la teua presència, lluny de tú, però oblidar-te , no!, el temps no fa oblidar el verdader amor, tan sols ajuda a que la càrrega siga més portadera, ens ajuda a viure amb resignació, només a templar els sentiments.
Definitivament t´he perdut, una cosa tant senzilla, de tan poc pes com un tros de paper ens separa de per vida, fins aquí la nostra relació, una relació d´amor plena de turments i de llàgrimes negres.
Adéu amor, adéu vida,... la força del primer amor mai tornarà,
T´espero en el paradís!
l´Autor
5 Relats
1 Comentaris
3679 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Què qui sóc?, a voltes ni jo mateixa ho sé ben bé.En veritat em dic Esther,sóc una xicota nascuda a les terres de l´Ebre, terres en les quals em sento molt identificada.
Des de ben joveneta he sentit la necessitat d´escriure, d´expressar el que sentia en els moments de tristor i melancòlia. He trobat en l´escripturaa l´amiga a la que poder relatar-li els sentiments més profunds, les meues preocupacions i els estats d´ànim, la mà amiga, el somriure que consola i l´abraçada que necessitem per tal de poder seguir endavant.
És molt possible que els meus escrits no siguen els millors, ni els més excepcionals però estan escrits amb el cor,són sincers i és el que compta, no penseu el mateix?
Us convido a llegir-los,
APA, àmim!
petons per tots