Cercador
Amor prohibit
Un relat de: esth4- Compartir:
Molt temps ha passat ja, però el destí, imprevisible ha volgut posar-nos de nou cara a cara, remoure aquell bell sentiment que tant temps va ser teu i meu.
Què és el que passa quan dos ànimes es retroben en el temps després d'haver-se estimat en deliri?, la nostàlgia s´estén i cerca cada racó del malaltís cos, d´un vell sentiment fins fa poc familiar.
Em dóna molta pena tindre que estar sense tu, empresonar les meues ganes.
Seria tan fàcil si pogués tornar enrere, obrir els ulls i romandre tot com en el nostre temps, podria estar al teu costat, buscar la teua cara i mirar-te als ulls, però ara molt lluny està la teua mirada, ocupada per algú altre. Podria abraçar-te com abans ho feia, però no, no puc (ni dec) somiar en estrènyer el teu cos, en acariciar els teus llavis amb els meus.
Et tinc que oblidar, pensar que no és el moment, que ja no em necessites, oblidar aquelles tendres paraules d´amor perquè altres són ara les teues prioritats i perquè aquell bell sentiment s´ha convertit en un amor prohibit, fora del meu abast.
Malgrat que t´estimo i em segueixes estimant, cadascú ha de fer el seu camí, un camí en solitari, lluny un de l´altre, teixint el nostre propi destí.
Qui sap que ens depararà la vida?
l´Autor
5 Relats
1 Comentaris
3678 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Què qui sóc?, a voltes ni jo mateixa ho sé ben bé.En veritat em dic Esther,sóc una xicota nascuda a les terres de l´Ebre, terres en les quals em sento molt identificada.
Des de ben joveneta he sentit la necessitat d´escriure, d´expressar el que sentia en els moments de tristor i melancòlia. He trobat en l´escripturaa l´amiga a la que poder relatar-li els sentiments més profunds, les meues preocupacions i els estats d´ànim, la mà amiga, el somriure que consola i l´abraçada que necessitem per tal de poder seguir endavant.
És molt possible que els meus escrits no siguen els millors, ni els més excepcionals però estan escrits amb el cor,són sincers i és el que compta, no penseu el mateix?
Us convido a llegir-los,
APA, àmim!
petons per tots