Turbulències

Un relat de: deòmises
—Comandant Brown a Houston, finalment hem arribat a la màxima propulsió i ens dirigim sense més entrebancs cap al nostre objectiu: la lluna Omega-3 de Saturn.

—Houston a comandant Brown, la comunicació serà interrompuda aviat, però no hi ha d'haver cap més imprevist fins a la propera connexió.

—Comandant Brown a Houston, l'enlairament, tot i que accidentat, no ha malmès l'estructura exterior i els motors ja responen correctament.

—Houston a Comandant Brown, restablirem el contacte quan hagin revisat el panell de control de la nau. Si sorgeix algún problema, caldrà avortar la missió i fer-los retornar a la Terra.

—Comandant Brown a Houston, us trameto els agraïments de part de la tripulació de l'Icarus 83.

—Houston a Comandant Brown, us desitgem un gran èxit i alerta amb les turbulències en travessar el cinturó d'asteroides.

—Comandant Brown a Houston, tenim un problema. El sistema d'ignició torna a fallar i ens desviem de la ruta traçada. Els quadre de comandament no respon i Csgrrsssct!... un pla d'emergència.

—Houston a la tripulació de l'Icarus 83, us estem perdent; l'electrostàtica Csgrrsssct! ... i ens distorsiona la comunicació Csgrrsssct! Ens temem que la situació es desestabilitzarà Csgrrsssct! Perdre-us...

—Comandant Brown Csgrrsssct! ...ton, l'indicador de rumb s'ha tornat Csgrrsssct! ...voltes com un esperitat Csgrrsssct! Csgrrsssct!

—Csgrrsssct! Esquadró Mare Malacara a Houston i a comandant Brown, cal que s'efectuï immediatament el retorn al punt de partida o les conseqüències seran pitjor que el xoc frontal contra un meteorit.



Els llençols que cobrien per complet el parell de llits es remouen i sota els coixins apareixen dos nens entremaliats que encara no tenen son. Però han de deixar de ser astronautes i intentar dormir, o l'endemà es trobaran amb una constel·lació de reprimendes, amb la galàxia del sermó matern i cauran en el forat negre del ferri càstig patern.

Comentaris

  • Quina sorpresa![Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Jo també em pensava una altra cosa i m'ha sorprès molt agradablement el final. Tendre i divertit. Una abraçada.

  • M'ha encantat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-04-2017

    el final inesperat.
    Una abraçada, benvolgut deo.

  • Jugar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Renoi, com m'has enganyat! Jo que veia una situació ben real, ben creïble, molt ben ambientada, ara resulta que són un parell de nanos jugant! Fantastic! Una forta abraçada, mestre!

    aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

324 Relats

847 Comentaris

198186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978