Trist

M'he equivocat, era així. Participa-hi, eh?

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

És, per mi, un motiu d'alegria, a pesar de suposar una aparent contradicció. Però aquesta és la meva roda: estic content però enyoro la melangia trista que em posseeix les tardes d'estiu. Quan em poso trist, me n'alegro, perquè consegueixo el que volia, però, clar, inmediatament deixo d'estar trist... ja veus que, a part d'estar una mica sonat, busco com una odissea la meva tristor estimada...
M'enveja el teu poema. Per cert, un poema que m'agrada molt.

Una abraçada.

Arbequina.

"El senyor Z em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora X i al senyor Y"

(descobreix què és "R en Cadena")

El sentiment, ben clar. El punt de partida és bo. I ferm. I l'exposes clarament. Això m'agrada, així com la mida del teu poema, que és suficientment llarg com per expressar la idea principal i suficientment curta com per no cansar.
Endavant! Un cop conscient del que sents, apropa't al mar... sempre canviant, et pot oferir paisatges diferents, colors ben distints... no és necessari ofegar-se en ell.
Crec que m'agradarà llegir més coses teves.

Una abraçada alegre per haver-te descobert,
Una quimera

Per cert, he aprofundit en el forat... o més aviat, he explorat uns quants... si vols venir, estaré encantada de conèixer la teva opinió i tornar a contactar.