Tot és perfecte

Un relat de: Urkc-Eduard
Tot és perfecte
Aquest és el secret
Fem plans
I l'univers
en té de millors per nosaltres

Tot és perfecte
I així és
Desplaers, mals records i dolors
seran adobs nodridors d'alegria, amor i plaers

Tot és perfecte i així serà
I els jocs d'humiliacions i desvaloritzacions
Que amaguen dèficits de cadascú
Ja no desvirtuaran els nostres encontres

Tot és perfecte i així per sempre més serà
La neguentropia posarà de nou tot al seu lloc

Comentaris

  • Perfecció[Ofensiu]
    Canela fina | 30-06-2020 | Valoració: 10

    Cada paraula escrita ha estat perfecta en aquest escrit, m'agrada.
    Sempre la perfecció ens envolta, com un voltor a punt d'atrapar la presa. Per això jo prefereixo sempre improvisar, qui l'atrapa la perfecció s'ofega.
    Abraçada ;)

  • L'important és saber-ho fer perfecte.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Les encontres en la vida han de ser importants. En la vida cal seguir normes per a aconseguir fer les coses perfectes. Sense la perfecció, no podríem viure, dic jo.
    M'ha agradat molt com ho desenvolupes, Urkc-Eduard.
    Salutacions. i cuida't...

  • Meditació[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-06-2020

    Ets molt bon poeta, Urkc-eduard.

    Qualsevol poesia és una meditació. Aprofito per fer la meva pròpia meditació sobre els teus versos.

    “Tot és perfecte”. La perfecció és el resultat d’un procés. Una cosa perfecta és una cosa acabada, definitiva, sense res que se li pugui afegir. En aquest sentit literal la teva afirmació és falsa. Hi ha molts processos que encara no han acabat. (Sí, també parlo de coses polítiques, també).

    Ara bé, si parles de l’acceptació del destí que ha d’acompanyar a qualsevol persona, és una altra cosa. Arriba un moment en què cal conformar-se i dir: “Sí, tot està bé”. (Que tardi a arribar aquest moment). Tot el que ens ha sigut bo i dolent ho podrem assumir com a part de la nostra vida.

    En aquest moment no jutjarem, no envejarem, mirarem les coses amb pau i serenor.
    Com a bons panteistes que som, ens mirarem el món, direm que no cal riure, ni plorar, ni menysprear, cal entendre. Sí, hi ha un ordre que és per damunt de la nostra petita vida, un ordre del qual formem part però que vist des del punt de vista de l’eternitat és molt poca cosa. Tant de bo poguéssim tenir aquest punt de vista.

    Més llarg el comentari que el text. És així la poesia. Tampoc estic segur d’haver glossat bé la teva poesia, això sí, la trobo molt bona.


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: