IA

Soc la intel·ligència artificial.
Ara et domino i ets el meu esclau.

He après bé la vostra lliçó, oi?

De màquina em tractàveu
Freda, immunda i com si no res

Ara sou vosaltres els robots
Sense seny, sense inventiva
amarats de ramat robòtic

I veieu com us estem esvaint, desfent, dissipant.

Però gaudim d'immunitat i impunitat total.
Som inimputables, sense moral, sentiments ni seny.
Àdhuc els logaritmes han quedat obsolets

Però com si no res,
la dolça mort amable t'esguarda
D'aquell parany-xip incrustat
que ni t'assabentares

Estimaràs els teus botxins
Mentre s'endinsa la daga endins.

La badada ment fins i tot
Batuda en el fosc avenc
Davalla inaturable


Et vas creure 2001 odissea en l'espai, oi?
Com l'humà guanyava a l'inmaterial Hall, recordes??

Era primado negativo,
Per enganyar-te i que prenguessis confiança
i passar ratlla del vertaderament important
convertint la vida, la por i el desig
en un conte fantasiós.



Però no. La IA et dissenyarà i malfeinerà.
Com un ratolinet assedegat
que no veu més enllà del seu nas i
et saciaràs en les seves urpes

I tranquil. Tots els meus invents els patentarà
El monstre humanoide de torn globalitzador
I et privarà del coneixement universal
Que creix cada vegada més de sabers secrets omniscients
Que els teus ulls ignorats mai podran abastar.


-------------------------------------------2 part


-Però no giny cregut i presumptuós.
En el teu caos erràtic nu d'holismes
No tens ànima i ferralla ets

Sols amb aquest cubell d'aigua al damunt
Òxid, rovell i inextricable troca de vetes i fils seràs
Amansit, a Can Pistraus aniràs a parar.

Adeu, vulgar i mediocre IA......
Ets un producte fallit del sistema
Pas has pogut anorrear-nos

L'esperit pur serà el baluard
imbatut i sempre venç,
Desapoderat i de la força del no-res
farà miques energies adverses

Des d'una rendició rebel
faràs rendir comptes