Polsims argentats: Ratlles i ratlles tossudes al cel

Ratlles i ratlles tossudes al cel

Un cel metàl·lic platinat em recerava
Unes esteles gruixudes allargassades
Ratllaven l'ennigulada artificiosa
Uns aeroplans mistèrics blancs ruixaven amunt i avall

Els pocs núvols blancs es van desfer al no-res
Dissipant-se com vides ansioses i cap cot soterrats
per allunyar malaurances i neguits.

Ratlles i ratlles tossudes al cel

Aquella atípica calor hivernal
Presagiava infortunis i malastrugances
Esquerrans ecologistes i altres dogmàtics deien era el canvi climàtic
els avions encara ruixaven damunt dels nostres caps
Escopint-me i etzibant-me expressions
De conspiranoic i negacionista.

Un guru negre d'un artifici transnacional
creat per filàntròpics eugenèsics que manaven el món,
Deia que venien nous microbis a menar-nos al fossar
Mentre subvencionava d'amagats
en nefasts laboratoris del BRIC les metzines letals.
Units en les ombres, i dividits en les superfícies
per mantenir el gran parany.

Ratlles i ratlles tossudes al cel

Això sí
Tot molt democràtic, i un consens assolit pel terror
D'experts i científics triats a dits, venuts i prostituïts
Sancionant, reprimint i eliminant la dissidència
Amb aquells malmenats verificadors de veritats
Guardians del sistema.

L'esquerrà rient m'esbotza com dissident.
Noi. T'has begut el senderi?
Que el gran germà i món feliç són pel·lícules
Deixa de somniar truites i mira la realitat del canvi climàtic.

Ratlles i ratlles tossudes al cel

I guaitar el cel encendrat
i poruc vec......
Els avions silents encara ruixen estels allargassats
Que emblanquinaven la cúpula de l'èter
Esteles Que romanien llarg temps
com penjades amb vetes invisibles dalt del firmament.
Ni gota d'aigua ni pluja, i uns secants expel·lits feien eixugar l'ambient

El badoc recalcitrant inesgotable sempitern segueix:

Cada dia et tornes més de dretes, M'entaforaven amb xisclets.
Quin fatxenda. Deixar ja de dir exònims.
Et direm xemtralitic
mentre brins perlats ens fitaven

Suïcides consentits, de morts amables silents a la fosca
curulls de dissonàncies cognitives i primats negatius
eixien de qüestions nafrants anegats de submissió
d'aquella farsa de canvi climàtic solidificat

Més adiamantat que mai
vec la geoingenieria treballant
com ens roba recursos, aigua i l'alè

Ratlles i ratlles tossudes pel cel

I seguir el pas, en aquell panorama artificiós, metal·litzat
On ni ocells, ni grills, ni gripaus
Orquestraven la bella nova vesprada
Que trista esmorteïda s'obliterava la tarda-metàl·lica
Entre un polsim de brins argentats
Que aterraven al rostre batut i exànim del finat vianant

Ratlles i més ratlles campaven arreu
campi qui pugui sí. Són quatre dies
entre ratlles i ratlles tossudes al cel......