tot és confon

Un relat de: montsepema
sento el cansanci
de les paraules
per definir un instant
en el que tot és confon,
comença fins a assolir
el moment àlgid
i davalla per sentir
i entendre,
les mans que agafen,
els ulls que parlen,
els llavis
que demanen,
els cossos arreplegats,
sense res més
que la pell,
eriçada pels sentits


Comentaris

  • Moltes gràcies pel comentari[Ofensiu]
    T. Cargol | 14-05-2012

    Quan tot es confon cal mirar-se en els altres, perquè són com nosaltres mateixos. Salutacions des de la distància dels anys.

l´Autor

Foto de perfil de montsepema

montsepema

89 Relats

117 Comentaris

70534 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Porto tota la vida escrivint el que sento, i durant molts anys m'ha acompanyat i m'acompanya, allà on vaig una carpeta granate, plena de papers, plena d'il.lusions, de pensaments i d'inquietuds, tal vegada d'adolescent i ara com a dona.
Ara que puc, em vull tornar a retrobar amb el que sempre he volgut fer i ser, una escriptora.....una poeta...........
Tinc un blog
paraulesdescarlata.blogspot.com.es

CORREU ELECTRONIC
perleta66@gmail.com