Cercador


Llista categories

Torna

Un relat de: magalo

Els anys es van enfilant
per la pell nostra
i el fred assetjant les mans
deixa el cos orfe

soc jo! acostat a mi!
torna al meu camí
deixa la drecera

et duc el meu millor amor
per guarir el dolor
amb dosis de tendresa

Si vens i m’estrenys ben fort
sortiran volant
tots els vells rancors
fins la estratosfera

si ens veu així d'abraçats
el cel vessarà
un plugim d’estrelles.


Comentaris

Afegir comentari
  • Les abraçades[Ofensiu]
    free sound | 07-03-2012 | Valoració: 10

    acaben sempre en plugim d’estrelles.
    Com el teu poema. Tot va i bé. Però allò bo sempre torna. Merci pels mots.
    Petons de Bon dia.

  • La tendresa[Ofensiu]
    Josep Ventura | 22-02-2012 | Valoració: 10


    de un poema com aquest es la millor medicina
    per enfortir el sentiments.
    Una abraçada
    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magalo

magalo

88 Relats

233 Comentaris

16872 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Afegir a preferits
Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Ara tinc i vull tenir mes temps per fer-ho. Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >