Tormenta de colors

Pam, pam i rapapam!
El silenci s'ha esverlat
doncs comença la tempesta.
Ja ressonen les tronades
avisant a la gentada:
- Alceu la vista i guaiteu
com els llamps xiulen aguts
i trenquen el negre en bocins
fent aparèixer els colors.

Les guspires són pinzells,
pinten figures de foc
i surten arcs de Sant martí,
amb polsims de purpurina,
que brillen com llàgrimes d'or.

Efímeres , per ser més preuades,
en segons desapareixen.
I en mig de l' admiració
el cel vol guardar el reflex,
que no es deixa empressonar
i lentament s'esvaneix.

Núvols de màgiques pólvores
dansen entre els corrents
com fantasmes a un Castell…
Encanteris que conviden
a viatjar al món dels somnis,
els somnis càlids d'estiu,
els que queden enganxats
a la pell de l'esperit.