TOCAR LA FLAUTA

Aquell estiu va ser rodo com es diu. La meva tia avia s’havia trencat un braç i la seva filla va pensar en mi. La Laia la podrà cuidar una mica, jo tinc feina al meu despatx d’advocats i tinc un viatge a Paris que no puc deixar. El lloc el pis de Castelldefels. Jo una nena d´ interior somiava el mar. El mar dels llibres , el mar brau del “ Vell i la Mar” i sols trobava sorra i un munt de turistes rostint-se al sol. Més tot això era bo per mi, quedar-me a casa en el poblet del lluçanès no era gaire bon plan als meus catorze anys. Els meus pares ho van trobar be i cap a Castelldefels vaig enfilar amb la meva maleta a vessar de llibres roba i tovalloles de bany. Al tren algú em va mirar malament per l’embalum que feia la maletassa i els paquets que els meus pares havien afegit, on hi viatjaven tomàquets, préssecs i un conill escorxat.
Recordo que vaig arribar a Castelldefels a mitja tarda amb un sol de justicia . Que carretada van fer les dues dones ¡. Si vaig dir jo la mare m´ha donat tot això i els vaig plantar tot a sobre la taula.Gràcies Laia varen dir les dues . No et tenies pas que molestar. A la mare sols la tindras d´ ajudar una mica al mati, per la tarda podràs anar a la platge va dir la Roser. Menys mal ¡ vaig pensar jo ¡. Ah ! i vindrà la Núria, suposo que et recordes d´ella la parenta de Sant Vicenç de Castellet que te la teva edat, si dona per part de pare. Sii vaig dir jo, la recordo i tant !. La seva mare diu li anirà be tenir la companyia teva. Meva ? . Si dona de una noieta entenimentada com tu . Ahhh vaig dir jo.
Al mati vinent va arribar la Núria l’acompanyava la seva mare .La nena tenia cara de pomes agres, portava també una maleta i anava vestida amb els xorts mes curts que jo havia vist a la meva vida. I mireu que jo portava una minifaldilla que just cobria les meves calcetes. Hola va dir, et dius Laia oi ?. La mare diu que tinc de passar uns dies aquí , que tu pots ser la meva amiga. La vaig mirar cap a baix, jo li passava ben be un pam , i ella era bruna i jo rossa. Tenia una cara bonica com d’àngel d’església. Si podem ser amigues vaig dir, tenim la mateixa edat . T’agrada llegir ?. No , gens ni mica , el que m’agrada va dir traient una flauta de la maleta es la musica, toques alguna cosa. Si la guitarra. Llàstima va dir ella aquí sols tinc una altre flauta. Perquè ho dius ?- Doncs perquè serà bonic tocar no creus ?. Si vaig dir, jo. La flauta la toco una mica també. Així cap problema va dir. Ja tenim una cosa en comú
La vida va anar passant varem compartir habitació i tasques domestiques a les dues ens anava tant malament que la tia ens va fer fora aviat desprès de dinar. Ja podeu anar a la platja va dir. Varem agafar tovalloles i crema solar i caminant cap a la platja amb una ampolla ben fresca d’aigua. Al ser a la platja varem estendre les tovalloles i la Núria va treure dues flautes de la seva bossa. Saps Imagine va dir ? Una mica vaig dir jo, per.... Doncs per tocar, aquí vaig dir jo . Si dona aquí a la sorra i passejant a vora l’aigua. La vaig mirar, portava un minúscul biquini molt semblant al meu i estava molt morena, jo sols estava una mica torrada, com el blat vull dir. Va anem va dir. I arran de l’aigua ens passejàvem dues noietes de catorze anys tocant la flauta , musica de John Lennon, la gent ens mirava de fit a fit. Devien pensar estàvem una mica tocades del bolet.
Aquell estiu va ser màgic, varem encetar una amistat que avui encara continua. Sempre que penso en la Núria la veig a la platja de Castelldefels tocant la flauta i jo acompanyant-la i desafinat bastant. Dies màgics de quan encara no érem dones més tampoc érem ja nenes.Aquell estiu també vàrem fer amistat amb la Chantal també de la nostre edat i de nacionalitat francesa, però això ja és una altre història.