Tinc (inventari de res)

Un relat de: Jordi

Tinc una forquilla que no punxa
un ganivet que ni en broma talla
tinc l'as de piques a cada partida
només em falta la resta de la baralla

Tinc una font sense aigua per rajar
i un gos que no lladra mai de la vida
tinc blau, verd i taronja per a pintar
però al quadre no li trobo sortida

Tinc tanta poca sang que a les matinades
quan el sol dorm i jo nedo tebiament en son
no puc evitar despertar-me sense motiu aparent
allargant l'incertesa de no tenir res del món.

Comentaris

  • tens moltes[Ofensiu]
    Lavínia | 25-07-2005

    més coses del que dius:
    cap per pensar, mans per escriure i una lucidesa en comptar que l'atzar
    l'as que piques i la resta de baralla no compten per a res.

    Rítmicament és un poema aconseguit, Jordi.
    Espero llegir-te regularment quan torni.

  • tens moltes coses![Ofensiu]
    Bruixot | 25-07-2005 | Valoració: 9

    I tant, tens
    una forquilla que no punxa--> una cullera!
    un ganivet que ni en broma talla---> però que va perfecte per escampar la mantega!
    tinc l'as de piques a cada partida
    només em falta la resta de la baralla

    Quina sort nano! Jo només tinc un tres de trèbol...que vaig collir un matí al camp sota de casa...

    un gos que no lladra mai de la vida
    Perfecte! No vegis el que emprenyen el lladrucs de gos... però tens un gos que remena la cua quan et veu, que et mira amb cara d'agraiment, que surt a passejar amb tu quan et sent buit, que et llepa les mans i et fa moxianes...

    I nedes teviament en son..... quin plaer, a la matinada.....

    Fora bormes, el teu poema m'agradat molt. L'he trobat molt divertit! I encertat.....

    Segueix així!!!!!!!

  • Ei, Jordi[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 15-06-2005 | Valoració: 8

    no havía llegit res teu i m'agradat aquest poema.
    Té molt de ritme. Sembla una canço curta.
    Vaig a veure que més has fet.