Thalassa

En aquests moments l'emissió del programa Thalassa domina la televisió. Podriem dir que el mar no ha estat mai cap fetitxe per a mi. Mai ha estat una cosa que m'hagi a tret molt, més aviat m'ha causat por i inseguretat. Però avui em sembla una altra cosa. Thalassa. Cuan era mes petit recordo que sabia que volia dir Thalassa, i encara ho sé. Vol dir mar. El que no aconsegueixo recordar és de quin idioma venia. Era Grec antic? Era llatí? Facilment ho trovaría al diccionari pero no em plau buscar-lo. No em plau saber do'n bé el nom de Thalassa.
Fet i fotut, com diuen els meus avis, prefereixo fer un parangó entre el "Thalassa" i el meu estat. Suposo que tot va començar a Mèxic. Ja ho sabeu vosaltres... Aquell dia en que et despertes i dius: "Uff... avui valdria més que m'haguera quedat al llit tot el dia." Però després tornes a pensar: "Demà serà un altre dia". I te'n vas a dormir com aquell qui rés.
Però a vegades succeeix que l'endemà et despertes i "aquell altre dia" que has pensat hores abans just abans d'anar a dormir no arriba. Així que segueixes pensant i buscant. Continúes buscant el significat de Thalassa i no el trobes i de la mateixa manera segueixes pensant perque el "Demà serà un altre dia" se t'ha escapat de les mans i no las pogut dominar. Al cap d'uns dies arribes a la conclusió que deu ser fet de l'astènia. Falta d'energies, de vitalitat, d'emocions, de fets rellebables... Fins que al final ja portes mesos amb aquest estat i despres penses quan arribar el "Demà"? Només sé que ja no el busco, senzillament le assumit i ell mateix degrada la meva ment dia a dia. Se que hi ha gent que amb el silenci em vol ajudar, però quan la incomunicació és tant gran al final asumieses el fet com si la persona que et vol ajudar et dongués l'esquena tot i saber que no és això. No és que reclami que em facin de "cangur" ni de mama. Seria massa senzill, i més sabent l'orgullós que soc i lo "valent" i "fort" que sóc. O que era... Viure una mentida durant tant de temps i enorgullir-me i alabar-me de la resitència de les meves espatlles per resitir tot aixó i molt més, causa ceguessa i depressió en el meu subconscient.
El fet és que al final t'abandones a les mans de qui vulgi i et deixes fer el que sigui. Esperant el dia de "Demà" però que ara el titlles de "deixar passar el temps". Però en fi... Només son paraules al vent... Així que només dic: Thalassa...