m'ha posat la pell de gallina. Males experiències passades, un present incert, imaginant un futur ple de llum. M'hi he trobat i m'he trobaré, així és la vida: canvis i més canvis continuament.

molt llegir aquest relat. Dolç, divertit, com si ho estigués vivint ara mateix.
Merci!!

"Quan el llot m'arribi a la boca només em quedarà agafar aire abans de tancar-la per darrer cop. No em busquis una vegada m'hagi enfonsat. És ara que et necessito."

impressionant, noia! Directe, clar. Molt ben escrit... Se'm dibuixa a la ment l'expressió d'una cara que escriu això, que ho viu.
Fins molt aviat!

_vespertinª_

M'ha encantat. Original, et fa respirar aire fresc i nou.
Una abraçada! ;)

_vespertinª_

M'agrada molt. La ràbia que senties escrivint el poema, la ràbia que pots arribar a sentir en un altre moment, tota la teva ràbia me l'has transmès i he patit, per uns moments, encara que avui no em venia de gust patir! xD Aquesta és la gràcia dels poemes, ens transporten a sensacions que fa temps que no sentim, o emocions que sovint, cada dia sentim. I tu m'has omplert de ràbia amb uns segons.
Et seguiré llegint, comentant. Una abraçada!!

_vespertinª_

Tendre, suau, amb un toc de melancolia. M'ha transportat al meu paisatge preferit, ple de llum, de força, aclaridor de les idees i revisor de cada part dels teus records... A mi m'encanta, necessito estar-m'hi al seu davant cada cert temps, submergir-m'hi, contemplar-la. Però endinsar-m'hi massa em faria por... ho reconec.
El teu poema ha sabut transmetre tots els sentiments que sentiria si fos allà,deixant-me emportar pels seus colors, per la seva veu...
Miraré més cosetes teves! Fins aviat!

_vespertinª_

Molt bo. Ganes de marxar, no aguantes més certes situacions... em resulta familiar, proper. Fins aviat!!

_vespertinª_

increïble el poder d'aquest relat... i de tots. De fet no sóc ningú per dir-te això (o si), però siusplau no abandonis més aquest espai! segur que ja et trobava a faltar.
fins aviat...

_vespertina_

M'ha emocionat. I jo, que sóc bastant nova en RC trobo que ja forma part de la meva vida, i no tinc cap intenció d'allunyar-me... per tot el que has dit, per tot el que em feu sentir quan comenteu un relat meu, o quan llegeix-ho un relat vostre, omplint-me d'emocions oblidades o recentment tastades.
No sé dir-te res més, no trobo cap més forma de dir-ho que aquesta: gràcies per aquest relat.

no sabria dir-te exactament què m'agradat del teu relat. Tot en conjunt, m'ha captivat. M'he imaginat la situació... un amor sincer, fort i lluent... que s'acaba per no sé quina raó... potser la gent que a vegades parla més del compte, potser l'edat que et porta massa dubtes, potser la mort...? Sento no saber quin és el motiu, però suposo que d'això es tracta... d'imaginar.
M'ha agradat de veritat.
Segueix endavant!! ;)

_vespertina_

"La guitarra que sonava
en aquella estranya casa,
els viatges d'aquells dies
arreu de la nostra galàxia"

Molt ben trobat, pensat, sentit! Molt ben escrit...Miraré més cosetes teves.
Fins aviat!

_vespertina_

Hola!!! envio aquest missatge per demanar perdó... :( un relat que parli de Girona no es mereix tantes faltes!!! ho sento, pensava que l'havia revisat però no. Espero que no us faci gaire mal a la vista ;) i els pròxims els revisaré tots!
fins aviaat !!

"ficaré les mans dins del meu sac
i te les donaré a grapats"
Deixa'm dir-te que aquest vers m'ha captivat, se'm ha endut amb ell. Les lletres són grosses, molt grosses,i brillen tant! i jo diminuta, davant d'elles...
Un poema encisador,Leela.

_vespertinª_

No saps com m'ha omplert d'energia el teu relat! Bé, si que ho deus saber... la teva llum t'ho deu fer sentir cada dia... I encara que en el el teu text parlis de la llum que tu ja has trobat, transmets esperança als qui encara la busquem...
Diria que és el primer que et comento, però segur que no serà l'últim.
un somriure i fins aviaaat!!

_vespertinª_

m'ha enganxat des de la primera frase, i tot ell l'he trobat impressionant. Era com si pogués tocar als personatges, com si els acompanyés a cada escena. Sincerament, molt bo.