t'estimo; t'enyoro

Un relat de: SomriureXsobreviure

Ploro, escoltan la teva veu
En aquella simple cançó
De lletra tan dolça
I molt d'efecte.

T'enyoro, i no sé pequè.
T'estimo, i no sé perquè.

La teva imatge, assegut
En mig d'un camp de butaques violeta
Observa-nos, a moments, deseparat.

T'enyoro, i no sé pequè.
T'estimo, i no sé perquè.

M'has ensenyat tantes coses
I m'has fet entendre
Com som les persones
M'has ensenyat quelcom que em faltava saber.

T'enyoro, i no sé pequè.
T'estimo, i no sé perquè.

Tu, m'has demostrat
A saber ser capaç
De lluitar per els meus somnis
I (mig) fer-los realitat.

T'enyoro, i no sé pequè.
T'estimo, i no sé perquè.

Potser t'enyoro perquè t'estimo.
Potser t'estimo perquè t'enyoro.

Comentaris

  • que macu[Ofensiu]
    SaReTa | 17-12-2006 | Valoració: 8

    sí! ami també m'ha encantat aquest tros del final, perquè tot i ser idees contraries es complementen!

    Un peto i Felicitatsss! :)

  • uououou![Ofensiu]
    diesi | 17-12-2006 | Valoració: 10

    Potser t'enyoro perquè t'estimo.
    Potser t'estimo perquè t'enyoro.

    Que bonic, MiMuN! m'ha encantat!

    1 ptó i ànims:

    b#NaT#b