Por

Un relat de: SomriureXsobreviure
Quan ens diem adéu a la boca del metro tinc por de no poder tornar a tastar els teus llavis. Quan anem plegats pel carrer i no m'agafes la mà m'angoixa no saber el perquè. Quan acabes de fer-me l'amor m'envaeix un sentiment de pànic que voldria fer desaparèixer. Quan m'abraces perquè t'ho demano i no perquè et surti de tu fer-ho em fa basarda. Quan m'estiro al llit i no puc dormir és perquè crec que quan obri els ulls hauràs deixat d'estimar-me.
Necessito demanar-te que ho donis tot per mi, per la nostra història. Necessito demanar-te que facis que aquestes pors que m'espanten a mi deixin de perseguir-me perquè tu no en tens. Perdona'm però...ho necessito.
Això no és viure, és patir per la vida.

Comentaris

  • torno a valorar-te el relat...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-03-2011 | Valoració: 10

    per mi no és pas una tonteria, és una reflexió, un sentiment que de ben segur moltes persones senten per falta sovint de comunicació o de sinceritat....
    endavant i gràcies a tu pel teu contacte tan amable
    rep una salutació cordial des de mataró
    joan

  • aquests sentiments que angoixen...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-03-2011 | Valoració: 10

    cal parlar-los cara a cara amb la parella, a vegades hi ha persones que no veuen la importància en aquests petits gestos i detalls, cal educar-los perquè potser no ho han viscut o perquè són tímids i reservats...
    una abraçada plena de colors primaverals
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: