Por

Quan ens diem adéu a la boca del metro tinc por de no poder tornar a tastar els teus llavis. Quan anem plegats pel carrer i no m'agafes la mà m'angoixa no saber el perquè. Quan acabes de fer-me l'amor m'envaeix un sentiment de pànic que voldria fer desaparèixer. Quan m'abraces perquè t'ho demano i no perquè et surti de tu fer-ho em fa basarda. Quan m'estiro al llit i no puc dormir és perquè crec que quan obri els ulls hauràs deixat d'estimar-me.
Necessito demanar-te que ho donis tot per mi, per la nostra història. Necessito demanar-te que facis que aquestes pors que m'espanten a mi deixin de perseguir-me perquè tu no en tens. Perdona'm però...ho necessito.
Això no és viure, és patir per la vida.