Màgia?

Un relat de: SomriureXsobreviure

Quan vas començar a parlar-me em posava nerviosa. Em trucaves, tardava en reaccionar i al despenjar-te el telèfon se'm envermellien les galtes. Només em sortia un fil prim de veu.
Quan em somreies per qualsevol tonteria i se'm regirava tota la panxa com si tingués aquell famós síndrome de les papallones a l'estomac.
Quan em miraves als ulls en silenci, i em costava aguantar-te la mirada. Aquells ullets verds em feien pànic. Tenia por dels sentiments que intentaven transmetre'm.
Quan començaves a acariciar-me bora els llavis i recorries cada racó del meu cos amb aquelles mans fredes i suaus que mica en mica al relaxar-se formaven part de les corbes per on passaven.
Quan els dies se'ns feien eterns esperant de nou una altre retrobada.
Quan només el fet de somiar un futur plegats des del llit ens feia ser feliços.
Quan excitar-te era tan fàcil com xiuxiuejar-te a l'orella qualsevol paraula bonica.
Quan no necessitàvem res més que tenir-nos l'un a l'altre.
Quan ens passàvem caps de setmana refugiats a casa, nosaltres dos sols, fent l'amor i filosofant sobre la vida com si l'endemà s'hagués d'acabar el món.

I ara? Quan tornarà la màgia que ha fet desaparèixer el temps i la rutina?
Vols que tornem a començar de nou?
Puc provar de tornar-te a enamorar?

Comentaris

  • es el primer cop que et llegeixo, pero es precios aquet relat!
    enorabona, un petonas!

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2010 | Valoració: 10

    avui he fet una volta pels teus relats i he parat en aquest.... M'ha agradat molt, transmet molta passió i alhora és molt suggestiu...
    És normal que ens costi aquest pas que hi ha de l'enamorament a l'amor, el primer és ple de màgia com ve dius, el segon és ple d'esforç, és feixuc, és dolorós... Però al final pot ser igual de màgic o més que el principi.
    Et convido a llegir un meu poema: El fruit del nostre amor

    una abraçada encaixada
    fins ben aviat
    joan

  • Tocant el cor[Ofensiu]
    Dida | 15-11-2009

    M'ha tocat el cor. M'has fet pensar en mi i en l'útima vegada que vaig estar enamorada de debo. Quant de temps....
    Una abraçada!!

  • Però quin relat més bonic..[Ofensiu]
    maricel | 05-11-2009

    M'agradat molt. Cada paraula m'ha arribat dins el cor, i m'has fet sentir com si fos jo que estes vivint aquesta història.
    Encara que el final ha estat molt trist. Si vols un consell intenta tornar-lo a enemorar..

  • tothom es podria identificar en aquest text[Ofensiu]
    esperant | 05-11-2009 | Valoració: 9

    feia molt de temps que no entrava a relats en català i aquest es el primer que he llegit, no he quedat gens decebuda. és fantàstic, et fa somiar! ^^

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: