Jocs

Un relat de: SomriureXsobreviure
S'apropa el dia vint. Recordo el dia que em vaig adonar que la màgia havia desaparegut. I el mal que va suposar aquella història contínuament frustrant desprès de tant de temps plegats. Recordo cada moment de felicitat m'entre tiro endavant i reconstrueixo bocí a bocí la meva vida.

Després de tot, comença (tot) de nou.

Comença aquell joc de mirades, de carícies, de paraules en moments que no tocava. Comença el joc de sentir papallones a l'estomac m'entre algú et dedica el més bonic dels somriures. I tu hi caus. Com sempre. T'atrapa.

Sí, t'has tornat a convertir en la mosqueta morta que l'aranya de la teranyina que penja d'un angle recte de la teva habitació devora, com de costum.

Saps del cert que estimes però tens por. No és la primera ni última vegada que sents quelcom semblant.No creus que puguis tornar a suportar un pes com aquell. I si resulta que la màgia d'aquell joc, finalment, també es perd?





perquè si s'acaba la benzina, em moro

Comentaris

  • Bastant bo.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-01-2011 | Valoració: 8

    M'agrada aquest article. Sí, suposo que és la màgia de la tendresa i de l'afecte. Una màgia (i, en certa manera, una filosofia) que té un especial atractiu. Una mica no fa mal.

    Tal vegada hauria de llegir-te més per Relats. Em sento segur que ens tornarem a veure per aquí.

    En tot cas, una abraçada i sort de part de l'Stoer Primer.

    Que vagi molt bé, Somriure!!