T'estimaré al cel

Un relat de: edgar naúj

Brodaré amb notes musicals
el teu nom al cel
Esculpiré amb núvols
el teu cos al mar
Composaré amb la teva veu
una cançó al vent
Ompliré els jardins
amb les teves carícies
Crearé perfums
amb el teu aroma
Caminaré per l'infinit
cercan-te sempre
I a cada trobada
et besaré amb pétals
als llavis.


Comentaris

  • Estimar: tot un art.[Ofensiu]
    Maragda | 05-05-2006 | Valoració: 10

    Amb aquest poema, Édgar, has ungit el més recòndit de l'esperit de la teva estimada. Dóna la impressió d'un ritual d'amor, d'una cerimònia on es mesclen la saviesa (en l'art d'acaronar etèriament, només amb paraules), el deliri que transporta al poeta a un estat volàtil i la inefable bellesa de les imatges composades talment petites obres cisellades.
    No dubtis que li fas present d'un gran tresor, el més gran: l'amor sincer. I dins els teus mots s'hi recullen la immensitat i la tan anhelada illa on poder clavar a fons l'ancoratge.
    Per a tu, el millor amic, el petò més tendre dins un núvol blanc...