Terror a l'oficina

Avui en arribar a la feina m'he trobat que al meu company i a mi ens havien traslladat a una altra oficina fora de l'edifici principal sense haver-nos dit res abans. Hi havia hagut canvis en la cúpola de l'empresa i sembla que érem els primers a qui ens havia tocat el rebre. Ara ens hauríem d'estar al soterrani humit i ronyós d'una casa vella en runes i el nostre cap seria una dona malcarada amb molt mala baba que ens tractava a crits i amb despreci dient que les coses eren així i que ens havien d'aguantar, ja n'hi havia prou de miraments i tracte acotonat. El meu company ha protestat de valent i ha marxat amb ella discutint amb aquell to de veu capellanesc que fa servir quan vol aconseguir alguna cosa important i jo m'he quedat sola, estupefacta, contemplant aquell entorn horrible sense tenir molt clar si havia d'aceptar o no la nova situació. Si venia gent a veure'm no es podien creure aquella degradació: què hi fas aquí? còm t'has deixat fer això?, em deien. Així que he decidit que no podia continuar allà i també he marxat per aclararir-ho i lliutar pels meus drets.

En sortir d'aquell lloc infecte m'he topat amb el nou cap de secció, un home gras i llefiscós, que baixava per l'escala i em barrava el pas. Anava despullat mig embolicat amb un llençol blanc i m'ha dit que si volia passar havia de tenir sexe amb ell. Ni pensar-ho, quin fàstic! i m'he fet errere, però en girar-me ha resultat que hi havia un grup homes desconeguts per a mi que volien el mateix i que no tindria escapatòria, d'on havien sortit? He intentat sobreposar-me i mirar de negociar la situació, els he dit que d'acord però que amb tots no podia ser i que ho faria amb els dos que ells decidissin, així, en ser sexe consentit els escollits en traurien molt més profit. Ells s'han posat a discutir per decidir quins serien els afortunats, però com que eren uns bèsties han acabat barallant-se i ganiventat-se entre ells deixant tolls de sang i esquitxades per tot arreu i jo, aprofitant l'enrenou, he pogut escapar indemne escales amunt esfereïda. L'ambient de treball que hi ha a l'empresa no és que sigui d'una gran fraternalitat ni companyonia, però tot i així, no em cabia al cap que haguéssim pogut arribar a aquella situació de violència. Aquest matí havia anat a la feina com sempre i ara em trobava amb tot això.

En sortir al carrer per anar a l'edifici central on havia d'aclarir el tema, he trobat la meva amiga Isabel a qui he explicat tot el que m'havia passat aquesta jornada de d'espant: "I què faràs ara?". "Doncs m'en vaig desseguida a parlar-ne amb el director, això és un ultratge i, a més a més, el més greu és que m'hi estic jugant la vida, tot s'ha descontrolat".

Feia fred i plovia, i jo portava un paraigües gros i negre com els de pagès i la cara tapada amb un mocador perquè ningú em reconegués; caminava molt a poc a poc, acotada a ran de les façanes, doncs m'he adonat que a les teulades hi havia franc-tiradors que em podien matar si feia moviments bruscs o cridava massa l'atenció. El trajecte que havia de recòrrer no era massa llarg però amb la tensió que m'envoltava m'ha semblat interminable.

A la fi, he pogut entrar a l'edifici. Però per sorpresa meva tot havia canviat, no era com jo el coneixía, hi havia una xarxa de passadissos com els del metro que conduien a unes vagonetes similars a les de les atraccions de fira. He pujat en una d'elles amb altres companys igual d'enfadats però el bidell, que ara era un home musculós d'aspecte satànic, ens barrava el pas al mig de la via. He dit als altres que hauriem d'eliminar-lo si voliem passar perquè el monstre no tenia cap intenció de facilitar-nos l'accés, així que hauriem de prendre embranzida i esclafar-lo contra la paret, però teniem molta por perquè corriem el risc real de morir tots en aquest acte ja que la pròpia vagoneta també podia quedar esclafada amb tots nosaltres dins. Tot i així, en un acte de valor, he decidit liderar l'acció i tirar endavant arremetent contra ell passés el que passés, o nosaltres o ningú. L'hem esclafat, ha quedat desfet entre la ferralla del morro i nosaltres hem sobreviscut, miraculosament!; la vagoneta tot i els danys soferts ha aguantat. De sobte, però.... Toc, toc, toc, toc, Berta!!! Berta, va dona, lléva't d'una vegada que arribaràs tard a la feina!

Ginger


(inspirat en un somni real de maig de 2003)