Temptacions

Un relat de: Samnaiura
Va obrir la porta de l’habitació, a la planta trenta-quatre d’un luxós hotel de la capital asiàtica, i va saber que res no tornaria a ser igual. Davant d’ell es retallava la silueta temptadora d’una noia abillada amb el vestit tradicional, que no podia amagar l’atractiu del seu cos. Les faccions, exòtiques i captivadores, es mostraven realçades pel toc just de maquillatge. Però fins i tot ell, amb la seva nul·la experiència, sabia que era una prostituta.
Ell, paladí de la virtut, havia llençat per la borda tot el seu bagatge des que havien aterrat feia només dotze hores. El seu sogre, cabdill d’una família conservadora i religiosa, havia decidit per ell, com de costum, que havia d’unir-se a la delegació d’empresaris en viatge pels països emergents. I ell, com sempre, li havia fet cas. Es va treure la mandra de sobre i va abandonar per primer cop la llar, la dona i els fills, per embarcar-se amb destinació desconeguda. Un destí que es va convertir en proper i generós, amb regals a peu d’avió, un sopar copiós i exquisit, i els millors vins i licors que van enterbolir el seu cap temperat, sobri i decent fins llavors.
Malgrat els remordiments, tot allò el fascinava, igual com aquella noia que ara ja havia entrat a l’habitació. “Deixa’t de puritanismes, som a deu mil quilòmetres de casa”, li havia etzibat un company a l’inici del sopar. La frase ressonava dins del seu cap quan ella es va treure la jaqueta i les sabates, es va posar de puntetes per fer-li un petó als llavis i va aconseguir que se li ericessin tots els pèls del cos.
A la tornada, la culpa l’impedia mirar la dona als ulls. Ella, però, estava més bonica i contenta que mai. Com rejovenida. Semblava que els quinze dies de separació li havien provat. Va obrir una ampolla de vi i, per primer cop en quinze anys, va prendre la iniciativa al llit amb una destresa sorprenent. Ell va dubtar uns instants, malfiat, fins que va tancar els ulls, va somriure i es va deixar arrossegar a les profunditats del plaer.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Carpe diem[Ofensiu]
    Samnaiura | 05-03-2018

    Doncs ja va per aquí, Montse. Gràcies pel teu comentari. El sentiment de culpa judeocristià, la fidelitat, la lleialtat, les noves experiències... se situen als platets de la fràgil balança, que pot decantar-se cap un costat o l'altre en funció de moltíssimes coses. És un tema agraït per a la narrativa, ja que materialitza l'essència de les debilitats, les satisfaccions i les contradiccions humanes.

  • A gaudir que són quatre dies[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-03-2018

    Una vegada vaig llegir el resultat d’una enquesta que posava de manifest que si les parelles sabessin que poden ser infidels i que mai els descobrirà ningú, el 80% ho farien. A qui pot fer mal una aventureta quan el cònjuge està a milers de quilòmetres de distància? Ampliar l’experiència (tant del que viatja com del que es queda a casa) només pot redundar en beneficis mutus quan es tornin a trobar hahaha.
    Molt ben explicat i molt real, molt...

  • savoir faire[Ofensiu]
    Samnaiura | 02-03-2018

    Gràcies, Nil, pel comentari.Realment, crec jo, el paper del narrador és explicar amb subtilesa la història, sense jutjar pecats, misèries o debilitats humanes. En tot cas, en aquesta història, ni tan sols sabria dir qui és qui. A la dona se la veu molt desinhibida i canviada a la tornada del marit. Potser també ha aprofitat aquests quinze dies...

  • Svoir faire.[Ofensiu]
    Nil | 01-03-2018 | Valoració: 10

    Quina finesa més excelsa per a narrar l'aventureta d'algú que li ha fet el salt a la dona. Amb paraules grolleres la "caiguda" hagués estat doble, segur! En canvi amb aquest "savoir faire" d'ambdós personatges principals, l'afer d'infidelitat resta com un mer incident circumstancial. Pecat amagat és mig perdonat deia la meva padrina, que al cel sia. M'ha passat sovint que m'ho he muntat amb casats que, no arrosseguen cap mena de culpa. Potser, pel fet que creuen que embolicant-se amb un del mateix sexe no és enganyar la dona...

  • Gràcies, Aleix[Ofensiu]
    Samnaiura | 01-03-2018

    Moltes gràcies pel teu comentari, Aleix, constructiu i positiu com sempre. Enhorabona per la teva detallada recreació d'un bocinet de la vida carcelària. Precisa i emotiva.

  • Separació positiva[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-02-2018 | Valoració: 10

    Mira, a vegades veig que les separacions no sempre acaben malament! Relat escrit amb detallisme, mantenint al lector enganxat a la pantalla. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Samnaiura

3 Relats

13 Comentaris

1702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
La feina de biòleg em deixa algunes estones lliures, que sovint dedico a llegir i escriure. Relataire més visceral que cerebral, impulsiu que assenyat, m'agrada rematar les històries d'una tirada. Així que els relats curts són un gènere ideal per als caràcters arrauxats com el meu, encara que de tant en tant m'atreveixo amb obres una mica més extenses. El resultat? Vosaltres mateixos.