TeMpS de LlepAdeS

Em regalimava tot,
i ella, amb ulls vius,
amb mirada picardiosa
llepava amb llengua àvida,
empassant-se el líquid
amb deler incansable,
insaciable…

Em regalimava
i ella, enjogassada,
esperava el seu torn.
Per sort, era estiu,
temps de llepades.

La il.lustració del poema



:-) La imatge al poema podria ser aquesta... eh !
Segur que heu estat una mica " benpensats ", com m'agrada dir a mi !!