temps a n'es temps

Donaria totes ses voltes arreu on hagi d'anar,
imaginar-m'ho tot en una setmana sense aturar
entre feines i viatges i gent coneguda i amants.
Gosaria veure-ho tot dins un tassó d'aigua clara
o una bolla de vidre endevinador...

Tot per saber si en tornar a enrocar ben a posta,
història nova a recomençar tota untada de llunyania
orbitada dins una de ses cinc estrelles d'aquesta mar,
farien es llençols sa seva olor també de retorn
a un principi creuat o a camí paral·lel difuminat.

Res m'aturaria a pegar una ullada i guaitar es pou
i donar de beure a sa curiositat i calmar,
amansir un capet faner que ja explora uns contorns
sense cos, sense res, amb es seus, irreconeixibles
i amb deu anys més que no ara que no me veu ni me mira.