Un octubre de poesia

D'entrada, convé precisar que no abunden (almenys, no n'hi ha amb excés) els poemes amb jocs de paraules. I menys encara amb aquesta crítica punyent als que, en ocasions, han estat qualificats d'Ayatollahs de la literatura (amb perdó pel qui pugui sentir-se ofès).

El joc de paraules es troba sobretot a la primera frase. Un joc de paraules tant pel que fa a la forma (substantius acabats amb "-ia")com al sentit de les paraules recollides (realment incisiu). Un joc mitjançant el qual toques la fibra sensible i esbosses clarament l'objectiu del poema: la crítica a una èlit molt ben posicionada.

Una vegada, ja fa una mica més de mig any, vaig treure'm de la màniga una expressió que no va agradar a algun autor de renom. Vaig dir que relatsencatala.com suposava una "democratització" de la literatura en el sentit que donava veu a aquells que altres mitjans no els hi donaven. No es tractava de donar veu només a aspirants a fer carrera literària, per entendre'ns, sinó de gent que podia voler limitar-se a donar a conèixer els seus escrits sense cap altra "ambició", per dir-ho d'alguna manera, que aquesta.

Aquest teu poema m'ha fet pensar en tot allò i, per enèssima vegada, em ratifico en el que vaig dir.

Bé, en resum, perquè m'he enrotllat com una persiana: que encantat de conèixer-te, que records a ses illes, que gràcies pel teu comentari i que segueixis escrivint. Amb més o menys regularitat, això tan li fa, però l'important és anar-ho fent!

Una abraçada!

Vicenç

bé, he arribat desrprés de llegir el teu comentari en el meu text i estic veien que no he fet gens malament!

trobo que tens moltissima frescura al escriure i que fas unes metafores (no hi entenc gaire) força convincents!
bé, només això! moltissimes felicitats!

anims!

Que no ens brindaves cap relat!! He llegit els tres darrers encara que no m'he acabat d'atrevir a comentar-los... No estic segur d'haver-los entés del tot.

En aquest he trobat idees molt bones com el "maquillatge d'utopia".

A veure si ens penges relats més sovint! ;)