Temprança

Un relat de: Ossian
Temprança

Oh Mestre! On hem errat? Per què, oh Senyor, no us complauen ni les serventes més formoses, ni les menges més gustoses, ni les begudes més exquisides?

El Mestre segueix immòbil com ha estat els darrers vint-i-set dies. Gairebé no ha menjat ni ha begut res, només un rosegó i una mesura d'aigua diàries. Durant aquest dejuni, el Mestre no ha jagut amb cap dona. Tampoc s'ha deixat banyar, ni perfumar, ni ser pentinat. De tant en tant xiuxiuejava paraules inconnexes cada cop més inintel·ligibles que els escribes s'afanyaven a transcriure al Llibre de les Reflexions. Ha passat els dies assegut amb la mirada perduda, com qui cerca la presència perduda però que ha deixat una aroma inesborrable, i les nits entre somnis confusos i imatges repetitives que li recorden el tacte perdut.

Aneu i feu com jo. Demà cadascú de vosaltres fidels deixebles, escribes, criats i criades, esclaus i esclaves, us tancareu a les vostres cambres per vint-i-vuit dies. Coneixereu les bondats de la temprança, la virtut que us farà lliures. Tan lliures com jo. Tan savis com el vostre humil servidor. Renuncieu a tots els plaers físics i la divinitat se us presentarà al final del període d'abstinència. Jo i l'esclava Esther, que demà tornarà a la meva cambra, tindrem cura que res us falti. Cada nit obrirem les vostres cel·les i us durem el rosegó de pa i el got d'aigua. Aneu i feu com jo.

El Mestre s'apropà a Esther i recuperà les olors perdudes i el tacte enyorat. Es feu rentar, pentinar i perfumar per ella sense pressa. Van oblidar tota mena d'abstinència i s'abocaren a la desmesura dels delits carnals. Menjaren damunt dels seus cossos les carns més gustoses, les verdures i fruites més fresques i les darreries més dolces i sadollaren la lascívia i la set embriacs de desig. El darrer dia del dejuni dels fidels, agafaren la Pedra Sagrada i els abandonaren. Varen sortir a la recerca de nous fidels que els adoressin a tots dos. Mai no van sentir l'agonia dels morts de fam que de mica en mica embogiren i moriren en la creença que el Mestre havia mort abans que ells.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: