Telefonejes

Un relat de: Guinevere Wilks
Sona el telèfon cada cinc minuts
i ets tu i lo cor no troba descans.
I on ens trobem, si jo no puc
ara, ni tu més tard.


I torna a sonar i ets tu
llegint un trosso de vers
I torna el telèfon, ta veu
alegre cantant "la Traviata"

I sona el telèfon i ets tu
angoixat que tens que vorem.

I jo que passe baix ta finestra
i tu que m'has vist
i el telèfon torna a sonar.

Ens vegem a nostre lloc favorit
a les set, i jo arribe minuts tard
i lo telèfon que torna a sonar.

- I mai ens donarem l'Abraç -

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Guinevere Wilks

Guinevere Wilks

22 Relats

0 Comentaris

5056 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
BIBLIOGRAFÍA


A l´any 1.990 escrigué “Bruixeries i “Dolça” a Hydra.



L´any 93 apareix "Nocturnitats " i altres contes curts.



L´any 95 finalitza “Bruixeries” i comença “Alyosha”



L´any 2002, a París, comença “Epístoles I”, que finalitzara a Cambridge l´any 2003.



Al 2006 viatja a Bucarest i Liest on l´inspira “La Sangre Dacia”.



Entre l´any 2007 i 2008 viatja a St. Peterburgo, Moscú, Estocolmo, Amsterdam i Dublin, començant “Quadern de viatjes”, encara inacabat i “Epístoles II” i "Terebint i Berneula"



L´any 2.009 visita Marroc amb la seva professora d´àrab, coincidint amb el Ramadam. L´idea de “Nuestras Mujeres” naix de la convivència amb la famíl.lia de Rimouh, composada principalment per dones. Les frecuentes visites a Almati i Astana i les experiències viscudes en aquestos llars inspiren "Capo".A principis de 2009 comença “Quinta Wakonda”, inspirada en la seva infantessa a Buenos Aires.