Lo Llevant - Solsticis

Un relat de: Guinevere Wilks
Rius, rius i res em dius
de fet, no et sent
i tornes a moure
els dits, la senyal.


Soples i bufes, llevant
i xiula ta veu en venint
i encara no et veig
ni sent ton turment.

I mous los arbres
per cridar l'atenció
i encara jo cega
em negue i fuig.

Tornes arrere ja fort,
burlant les ones i dius
amb veu fluixa lo nom
de Deus i trons dormits.

Apel.les a lo cel, cridant
t´ofegues, calmes i
esgotat,crú,rabiós
arreplegues amb la nit.

Ara de fosca a emmudir,
lo vent turmentós deu dormir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Guinevere Wilks

Guinevere Wilks

22 Relats

0 Comentaris

5014 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
BIBLIOGRAFÍA


A l´any 1.990 escrigué “Bruixeries i “Dolça” a Hydra.



L´any 93 apareix "Nocturnitats " i altres contes curts.



L´any 95 finalitza “Bruixeries” i comença “Alyosha”



L´any 2002, a París, comença “Epístoles I”, que finalitzara a Cambridge l´any 2003.



Al 2006 viatja a Bucarest i Liest on l´inspira “La Sangre Dacia”.



Entre l´any 2007 i 2008 viatja a St. Peterburgo, Moscú, Estocolmo, Amsterdam i Dublin, començant “Quadern de viatjes”, encara inacabat i “Epístoles II” i "Terebint i Berneula"



L´any 2.009 visita Marroc amb la seva professora d´àrab, coincidint amb el Ramadam. L´idea de “Nuestras Mujeres” naix de la convivència amb la famíl.lia de Rimouh, composada principalment per dones. Les frecuentes visites a Almati i Astana i les experiències viscudes en aquestos llars inspiren "Capo".A principis de 2009 comença “Quinta Wakonda”, inspirada en la seva infantessa a Buenos Aires.