I no morir en l'intent (o quasi)

Lo telèfon enmudit
La casa buida,blanca,pura.
Perfum d´ametlers en flor.

Ella, que es diu vidua,
Que em comta son dol.
I jo, plorant per les dos.
Ja no sonen els crits,
Ni tinc por.
S´esfuma el temor,
Les nits que el somni
Em negava.

Els dies tancada, d´espera
Atenent lo pitjor, una cridada.
La noticia imminent.

De potser sa mort?

M´expliquen i comprenc
S´esfumà el dubte
Minora lo patiment.

Ve l´alivi com un colp
De fresc al rostre.
Trenque la soletat.
Un sopar, llarga conversa.
Amiga, que trenca l´hechís.

Ja son 20 dies, no menje,
no dorc, les nits m´ataquen
amb negres records …
de pànic ….
Tornen a mi les imatges
---- vandàliques ---------
Els insults, els crits
El trencant ho tot.

La por, la sang derramada
Les paraules cruels
La rissa sàdica,
20 dies maleïts.

No comprenc
Que hauré dit
En que li fallà
Si anava tot bé…

I damunt mal.lalta…
I jo pensant
En els mesos pendent
D´ell dia i nit.

Les visites mediques
Interminables … la paciencia
Ses fugides – ma pau
Son tornar – plorant.

- Demanant perdó –

Ses promeses d´emmenda
La apariencia de voluntat sincera.
Mentres los defectes
Que es multiplicaven
Creixent, com a bolets.

I jo intentan netejar-l
De tant negre mal.

NI metges ni medicines
Ni promeses ni ses falacies
Lo tornen a portar.

Lo meu mariner d´alta mar
Amb cants de sirena
Me´l vagen allunyar.

I jo atenc lo que ja no vindrà.
Ha canviat lo vent 180 º.
S´ha tornat tormenta.

Per-que han mort i s´han esgotat
Els temps de pau, la complicitat.
Lo per sempre efimer durà –

-Ça que ses paraules –

Tardaren en me convencer,
En mirar per ses ulls
Ser part de un tot – ELL.

– En ses conseqüències -

Lo que tardà en aprendre
Millor es callar.
Plorar d´amagades.

Intentant ésser perfecta
A ses ulls – que només
Foscor rebien.

20 dies de llant que no eixia
o si eixia era a borbotons.
En qualsevol moment-m´avergonyía.

Un buit tan gran
D´absència I dol
Com si avés mort …

Com que me l´han arrencat.
De sobte, sense avís.
I soterrat sense jo vore´l

Encara només recorde
Els millors moments
De sa vida, que era meva.

No acudeix a mi
L´alivi del somni
Ja ningu em pot … rescatar.

Un nuc a la gola
Que no permet l´aliment.
Un més gran al pit
Per-que no comprenc.

3 mesos perfectes
3 mesos d´infern
20 dies sense respirar
… tot temps després

– de pau -