Tanka. El Solstici d'estiu

I
Nit de sant Joan
vestits bonics elegants,
garlandes de flors,
cinturetes galanes;
una dona, una flor.

II
Mirada clara
llavis vermells ben pintats,
un dolç somriure.
Cos enjoiat natural
de joventut galana.

III
Cosset de nina
capoll de dona bella
pètals de rosa.
Roser sense espines
verger de flor divina.

IV
Nit de sant Joan
anhelada revetlla,
festa ancestral
que l'acompanyen coets
amb la màgia del bes.

V
Fanals de colors
sanefes engalanant
l'ambient de festa.
S'enllacen les parelles,
s'acaricien els cabells.

VI
Fa la música
que la nit sigui llarga;
el somriure creix,
les pocelles són verges
així com els pensaments.

VII
Els sons romàntics
enllacen les parelles;
elles amb rubor,
ells amb timidesa,
acaben fent-se petons.

VIII
El cava s'obre
brolla l'escuma blanca,
els llavis tasten
la màgia del vi rosat
desinhibint les dames.

IX
Banys a mitja nit,
les noies ben conilles,
els nois en boles,
dansen dins del llac d'aigua
la rotllana de l'amor.

X
Dolces poncelles
en l'inici sensual,
blanques floretes
tocades de roig robí;
verger feraç de l'amor.

XI
Nit de sant Joan
esclat de dones belles,
garlandes d'amor,
presumint de cos jove
i al cap pensament folls.