Cercador
t
Un relat de: ernestinaConeix els fets però el periodista intel·lectual amb ulleres de pasta vol fer-li dir, tot i que és estrany i parla poquet mentre escombra la cendra del puro. Fa un sol esplèndid i es farà fosc molt tard. Afirma, ufanós, haver vist molt merder pneumàtic, però li sembla que res semblant a l'Armeni roent. Se sap que va tocar el dos tot d'una, sense dir res, a mitja penetració múltiple. No sabem on para, potser és mort. Hi ha un bol de festucs que algú porta a la taula, ningú gosa. El fotògraf duu la samarreta plena de llànties. Kebabs, cervesa, vés a saber. Li mira les pantufles de vell sorprès que no se li facin boletes. El cèlebre director torna a omplir els gots, se'l miren de reüll quan llença un glaçó a la piscina. Hi tornen amb l'Armeni roent, què n'ha estat, per què. Se senten grills fent soroll de fàbrica, més enllà, una noia mandrosa de color rosa esquitxa les formigues.