My Super Sweet 16

La mare - que per cert està molt bona i té un no-sé-què pornogràfic i uns pits magnífics i tota l'estona diu vull dir - sabia el que volíem, no fotem. I part del tracte era que allò acabés abocat a un luxe vergonyós i difícilment justificable des de qualsevol òptica moral. Cony, que d'aquesta vergonya en mengem uns quants! I tant que ho sabia...Però ja veus quin daltabaix, resulta que el nen li va sortir assenyat, imbècil...I a sobre aquell dia hi érem tots allà baix, fins i tot el Sr. Li i el riuregràcies de RRPP, tothom allà davant, cofoi, mudat i a punt per plaure les exigències estrambòtiques del cagalló aburgesat aquell. I quan ja ens freguem les mans i som a punt d'engegar els mòbils per remoure el cel i la terra i transferir quantitats indecents de líquid al caprici d'aquell malcriat amb cara de sípia, va i surt amb allò de la Bola. Resulta que el nen vol una Bola per exercitar la musculatura de la mà i el braç. I just després que jo i els 10 o 12 executius d'alta volada allà presents - sense comptar un desencaixat i combustible Sr. Li - demanéssim a la terra que ens obrís les portes de l'infern i ens hi xuclés amb caràcter d'urgència, la mare vagament pornogràfica li retreu al ximplet una tria tan minimalista, i li demana amb mig somriure embolicat i subtilment imperatiu que s'ho repensi, que què hi ha de la festa amb els tigres de bengala i el castell de focs i el concert privat de la Keisha. I la colla d'encorbatats, especialment el riuregràcies, practiquem una Apnea en superfície i alguna goteta de suor se m'escapa del coll pit avall i el marrec dels collons li diu que el perdoni però que amb la Bola ja fa, i que moltíssimes gràcies a tothom per afalagar-lo d'aquella manera i disposar-se a contractar domadors russos i saltimbanquis asiàtics i tot plegat, però que no, que ho agraeix però que no, que amb la Bola ja en té prou.
...
Tard o d'hora em trucaran de dalt.