z10

A quarts de set d'un Marais plujós i fosc i ple de cares lletges que tussen estirades pel tall i la vida i miren dins i veuen una noia perduda en un llibre pispat i mig estripat que diu coses que l'han de salvar. Doncs de marits que no són el que semblen i prometen pa de pessic amb un alè accelerat que només vol un tros de la seva carn i un tros d'os seu i després ja està res més. A mig pam d'un vi negre es vesteix de colors vius que no es porten i camina allà enlloc bufant-se les mans per si de cas, per si de cas algú bo i bell s'acosta i ha de tocar-li les galtes i després les mans i fer-li un petó sense càlculs que desfan espurnes. No. Tot allò era un dol ensopit i agre.