z6

Ens hem esquerdat i ara penja del cel amb tres argentins peluts.
S'estan a Chacahua, un lloc així.
Ahir van dormir al ras, nus de roba i de tot.
Comptaven estels amb el cul arrebossat de sorra, l'he perdut.
Els argentins ja se la deuen haver tirat un per un,
i després, molls com bestioles, hauran dit que no s'estimen,
que de fet s'estimen per què no s'estimen.
Sé que fan dit per corriols de fang,
els recullen Pick-Ups americanes
carregades de manobres que tornen del tall i fan pudor de mam,
la miren amb ulls de serp.
Ella somriu, està volant, viu.
Algun dia tornarà amb el cabell molt curt
i al coll collarets de closca, mirant-me de biaix quan li parlo,
però ja serà lluny del meu món petit.
Ella, que ha vist on neix el foc gros, com crema i desvetlla.

M'estic en un pis bufó
que pago dient que si, vuit o nou hores al dia,
sóc home mort.