t´estimu i no ser com dir-tu

Fa un temps vas comença a formar part de la meva vida, tu ha costant-te a poc a poc sense fer soroll com una brisa..i al principi em feia por senti que sol imaginar-te m'evaporaria.
Ets un d'aquells prínceps sense regne que corren esperant que algú els i doni un petó per convertir-se en gripaus. Ho entens tot al revés i per això m'agrades així m'ho fas repetir i encara que em fa ràbia perquè ser que ho entens,vols que tu digui altre cop. Ets aquell príncep que va despertar a la Bella Dorment del son etern per donar les gràcies a Merlín de que existeixi la màgia i seguirem caminant pel camí de la vida, caient, plorant, rient,enfonsant-nos, fent i desfent el verb estimar cadascú a la seva manera i al teu costat caient-me set vegades i aixecant-me vuit . Què ens diu el mot "estimar"? un petó una abraçada? Un somriure? Una simple mirada? Un silenci?
Tinc suficient que al mirar-te et vec feliç i cada dia més no ser perquè és però més igual perquè per això vull gaudir de la vida, viure cada instant un moment com aquest, per defensar-la, i a prendre dels errors.
Creuaré camins, travessaré el temps fins arribar a l´infinit per portar-te l'estrella que t'agradi més que jo i serè allà dins cuidant-me que tinguis els somnis més profunds i magnífics! T'ESTIMO!