u sento

JA TENS UN POEMA PER TU SOL

Ho sento! No se que sento, no se perquè estic així, sol vull plorar! Perquè penso això? No tinc cap raó però ho sento. Ara passen moltes coses pel cap i dolentes perquè no ho vull. T'estic fent mal? No se que pensar!
M'agradaria ser el sol que il·lumina el teu camí i si te ferit que el vent s'ho endugui tot per porta un temps millor. Pensaràs que és molt trist que no saben que em passa penso en tu, no se, ets amb qui he pensat i que cada cap que passen les hores t'estimo més i mai t'ho he dit i crec que és hora perquè un cop no farà perdre el valor no? Mai m'ho hagués imaginat, mas ensenyat coses que ningú a pogut fer-ho, diuen que cada dia s'aprenen noves coses. Et pregunto si et passa alguna cosa i em dius que no, poder és veritat però al moment que el arbre perd les flors té fred i necessita tapar-se però haurà d'esperar-se a la primavera! Primavera tot l'any? L'arbre plora si perd les flors com jo si sento, no sentir . Massa agoviat estàs? No ho vull, sol diguem-ho perquè si me de fer mal que sigui lleu. Actuant així passaria? Vull que siguis muntanya i no ciutat amb pol·lució!Amb això m'estic dient pol·lució? No, sol vull dues muntanyes que poden estirar els braços i toquen el cel! Com el sucre es desfà en el cafè!
Cada silenci que hi ha entre nosaltres dos és per contemplar-te, per res més. Sol per poder-te veure i sentir-te ja que cada petit detall, cada segon que passa pot canviar tota la ruta d'un camí, no dic pas que tot el que queda de temps caminis pel mateix encara que ho desitjaria però el desig no és felicitat que sol està en un mateix fen un trajecte no un destí ja que tots escrivim el nostre propi llibre de pagines en blanc que a poc a poc omplim.
No vull que la tenebra ompli em meu cor, vull que l'estrella m'il·lumini el camí per la nit i no caigui un altre cop a les pedres que hi ha perquè el camí es això pedres que s'han d'anar treien i viure de colors no en blanc i negre i si et caus set cops aixecar-te vuit amb les mans que t'envola-te'n tu ets una d'elles i no les vull perdre.
M'agrada quan em susurres a l'orella i sento la teva respiració, quan no puc aguantar les pessigolles al coll i a la panxa i casi ta faig mal de no parar quieta, quant el teu cor el sento que va molt de pressa, quant era? Ho sento perquè ara una boira em tapa els ulls i no em deixa veure. T'estimo

!LO SIENTO, A TU LADO, LA VERDAD, ÉL Y ELLA!