Warning: Invalid argument supplied for foreach() in /var/www/testrelats/models/categories.php on line 70
Relat "Streptease cibernètic ( Part 3)"

Streptease cibernètic ( Part 3)

Un relat de: joandemataro

Seguim doncs, ara que ja m'he tret el jersei i la camisa ( enllaç part 2 ) recordeu que estava al punt quart del meu nu...

4. En quart lloc i ja em quedo en calçotets, us vull dir com sóc per dins, doncs quan escrivim només podem deixar els fulls impregnats de llenguatge verbal, paraules però que per molt que s'esforcen a dir no tenen mai la mateixa força que quan les diem cara a cara( amb els ulls, els llavis, els gestos...) ; per això vull que sapigueu que jo sóc una persona sincera,sempre que us escric un comentari a un dels vostres poemes o relats ho faig de tot cor i quan us contesto ho faig doblement; una, per respecte i l'altra per agraïment a l'esforç que heu fet vosaltres per llegir alguna cosa meva. És molt difícil conéixer realment a una persona... Fins i tot mai acabem de descubrir-nos a nosaltres mateixos durant tota una vida...
5. En cinquè lloc, us vull dir el que penso de la vida: crec que vivim immersos en un caos i tot és fruit de l'atzar... Aquest atzar ja l'heretem des del moment de néixer i per més que algú vulgui fanfarronejar de que és ell o ella qui controla la seva vida , és fals, perquè qui ha pogut escollir l'època de la historia en què ha nascut? Qui ha escollit els seus pares? I els pares dels seus pares? I el lloc on ha viscut la infantesa? La seva llar d'infants? L'escola de primària i els companys i companyes de classe? Els Mestres que li van ensenyar? L'institut i els amics d'adolescència? La festa on va anar de mala gana i on va conéixer a la noia que després seria la seva xicota i finalment la seva muller? La feina que va acceptar després d'haver fet més de vint entrevistes de treball i haver enviat més de tres-cents currículums? Les seves malalties? Els companys de feina? Els companys d'RC?....
El que sí podem controlar és la manera d'afrontar la vida: com rebem el que ens porta l'atzar, com ho acceptem i alhora com ho adornem i millorem al nostre gust , o també com ho podem canviar; però en aquest cas cal vigilar molt doncs....

-Escolta Johan una miqueta ,avui estàs molt profund, potser que parís, que m'estic perdent.
-Bueno Charlio es que yo pienso mucho, como no tengo nada mas que hacer, sabes...
-I què et sembla si anem a jugar a alguna cosa i ens movem una miqueta?
-Vale y que quieres jugar Charlio: a futbol, balonsesto, a golf...?
-Home Johan jo estava pensant en jugar a les cartes ¡!
-UAAAAAAAAAAA!
-UAAAAAAAAAAA!

( To be continued...)

Doncs bé ho deixem aquí i demà ja fem l'última entrega d'aquest nu integral i ja EM TREC EL TANGA!!!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

417 Relats

2043 Comentaris

222550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan