Cercador
Sonet a la "vida" del s. XXI
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Vius arrossegant-te i el cos fa mal.
En perill constant, però vas ressistint
just per sobreviure, lentament morint
un "senseviure", on badar és letal.
Ja feina ni amics et fan ser com cal
i amargor de boca vas escupint.
Com és que dels fills no has estat gaudint
ni en parella ets l'amant ideal ?
El temps se t'escola entre projectes,
vanals il.lusions que t'han encegat,
què pretens ,avar, apilant objectes ?
Si viure en present ja tens oblidat.
Passat i futur amb dubtosos pactes,
potser mitja vida has malbaratat !
Comentaris
-
En un forat[Ofensiu]llpages | 22-05-2010 | Valoració: 10
Benvolgut Joan,
en quatre línies descrius a la perfecció un estat d'ànim depressiu que et deixa anímicament tocat: dubtes existencials, sense projectes, inutilitat, "tenir" abans que "ser"... són alguns dels elements que caracteritzen una situació devastadora per a qui la pateix. Pel que expliques a la teva nota biogràfica, has estat víctima d'aquesta malaltia però, gràcies a Déu, ja te n'has recuperat. El fet d'escriure t'ha ajudat a sortir del forat, i me n'alegro molt. Per damunt de tot, el caliu humà és l'ingredient essencial que ens empeny a seguir endavant: parella, fills, pares, germans, amics... i, perquè no, els contactes a través d'aquesta encertadíssima pàgina web.
Una abraçada i a seguir vivint a la superfície amb l'alè dels textos.
Lluís Pagès
