SOM(RIU)RE

Un relat de: Rosa
Escolto el teu sospir
ni que fos a l'altre banda de l'oceà
somriure delatat
dolç
un punt maliciós
desvergonyit
desenfadat
sincer
però tu

dur
com l'asfalt
que trepitgem
sobre el pont envoltat d'herbes
i flors de supervivència

persistent
com el silenci
arran de cementiri

sorollós
com el pati de l'escola
plè de crits i robes
de colors

etern
com
els bojos
enamorats
que immaculen
d'invisible el temps
per no deixar-se anar

verd espumós
blau esquitx
empeixat
de vida
subaquàtica

tranquil
mogut
riu



Comentaris

  • Gràcies cuidador_d-ossets[Ofensiu]
    Rosa | 24-09-2017

    Les petites coses són les que et treuen un somriure més sincer ;))
    Rosa

  • Bonic text relaxant[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 24-09-2017 | Valoració: 9

    M'agrada aquest text. Crec que fa pensar en el somriure dels enamorats, en la bellesa de la vida, de les petites coses... Qui somriu acaba rient, diuen.

    Felicitats per relat. Bona tarda.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa

Rosa

16 Relats

10 Comentaris

1244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.
Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.