Neu ran de Mar

Un relat de: Rosa
La vista és plena
el soroll,  poc o nul
l'intensirat suau
l'ambient?
salat

les ones mouen lent
                  -no prenguin protagonisme als flocs-
ran de sorra
desfant al seu símil
indiferents al blanc o marró
van i vénen perseverants

el fred
em penetra
la mínima pell
que deixo al descobert
la resta
embolicada en robes
conserva un grau més o menys acceptable

les mans  -gelades de per si-
són glaçons enditats
nus de llanes
sucumbits a la provocació
d'un tacte dolç i aspre

l'experiència
escandalosament per repetir.

Rosa.

Comentaris

  • Terrons de gel[Ofensiu]
    Nil | 27-03-2019 | Valoració: 10

    Podè aquest relat teu s'esdevé a una platja del Maresme... Rarament plou a frec d'ella, però quan ho fa! Passen aquestes meravelles que tant esplèndidament has posat en escena. Amb tots els detalls viscuts i sobreviscuts: Has aconsseguit que el lector es faci particip de la teva aguda percepció. Ara ja és primavera... Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa

Rosa

59 Relats

87 Comentaris

13349 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.
Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.