XAFEGADA

Un relat de: Rosa
Oloro l'aigua corrent
el cel il·luminat
la humitat nua   -tant desitjada-
el repicar d'un morse oblidat
dolç, sense interrupcions
escolto
com si volgués endevinar
la seva transcripció

soroll de calaixeres
remenant amunt i avall
orquestegen
la festa
d'uns àngels
decidits a condimentar
terres, carrers, places
torretes, flors i muntanyes
d'un líquid fred
pur
incipid
regal de Deus
fins i tot quan és congelat

estirada
on més m'agrada
respiro fort
com si l'alè
em dues al món etern del desig

Comentaris

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    Rosa | 19-10-2018

    Nil se'ns dubte tens tota la raó, cada u escrivim a la nostre manera i això és la gracia ;))
    Una abraçada!!! Rosa

  • Feliç[Ofensiu]
    Nil | 18-10-2018 | Valoració: 10

    Hem dius al meu poema ATZABEJA, que ets incapaç de descriure com ho faig jo. Normal! ningú pot fer les coses com ho fa l'altre. Una retirada sí! però res més. Cadascú te la seva forma peculiar de poetitzar. Els teus pouen dins la teva intimitat més pregona, són poemes on només hi ets tu, en comunió amb el teu ser intern, amb els teus sentits. En cavi, la meva forma de fer-ho és del tot diferent. Jo caço al vol la sensualitat dels que es creuen a la meva vida. Xafegada, és un poema que diu molt de tu i la veritat és que et mereixes ésser feliç. Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa

Rosa

58 Relats

82 Comentaris

10454 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Sóc cuinera de vocació i intent de poeta per passió.
Escriure em desconecta de tot per conectar-me a mi.