somniant

L'altre dia vaig despertar amb el somriure a la boca, havia passat les vuit hores de rigor, les que la salut obliga a dormir per ser persona,... amb tu

La teva llum il·luminava la foscor del blanc i negre que la llegenda urbana diu que protagonitza la majoria dels somnis dels mortals....

Et recitava aquell poema que d'amagat ja he començat a escriure, a esbossar, que resultava que havia acabat, aquell poema que a la vida real faig avançar a mesura que la meva ment avança amb tot això nostre i dic la meva ment, perquè físicament no hi ha res que avanci...

Tu l'escoltaves i el silenci final el vas emplenar amb un petó dolç, aquells petons que per molt que tots dos ja hem viscut amb d'altres, recobrava un regust especial, el gust de perdre la por a allò impossible.... a tu et besaria amor, aquesta nit i en els teus llavis perdria la por de l'amor prohibit....

Sí , aquest vers sortia, és el vers que resumeix la meva vida, el vers que em va fer guanyar un concurs literari, el vers que vaig escriure pel primer amor i el vers que duc segellat al cor i als llavis, com si tots els petons de la meva vida haguessin estat robats des de lo prohibit, des de la por.... el vers que em segueix condemnant, perquè sí, perquè aquell abisme que ens separa tot i ser tan a prop fa que tot plegat resulti prohibitiu.

Et posaves empalagós i em feies l'amor, l'amor més bonic de la meva vida, suau com la brisa de l'estiu al capvespre arran de mar, excitant alhora com res del que fins llavors havia tastat.... però no em vaig quedar amb això, vaig quedar-me amb la imatge de la carícia, la singularitzo perquè va ser la cúspide, la carícia darrere l'orelleta, aquell lloc que tinc tan sensible i vas aconseguir trobar-lo amb la subtilesa que jo sempre he pensat que tindries.....

Eres dolç, suau, atent, sensible i juganer alhora, em feies gaudir, desfer-me entre els teus braços, entregar-me a tu, allò que mai ningú encara havia aconseguit, que m'entregués a ell....

Tot el que callo, tot el que reprimeixo, tot el que dissolc entre pensaments es solidificava, es feia veritat i la realitat era que tan sols et somniava, però vaig ser tan feliç, em vaig sentir tan plena, cofoia, lleugera que al despertar flotava entre núvols....

ensenyança: haig de prendre somnífers per dormir tan profundament que ni somnis.....